Si
una cosa no deixarà mai de sorprendre'm dels llibreters és el seu
gran dinamisme i l'enorme capacitat de promoure actes culturals de
què fan gala, siguin presentacions de llibres, premis literaris,
clubs de lectura, conta contes, concerts de petit format o bé
tallers d'escriptura. El seu repertori és molt ampli i difícilment
trobarem cap altre col·lectiu al país que s'acosti a organitzar
diàriament tal quantitat d'activitats ni que dediqui tants esforços
(moltes vegades fora de l'horari d'obertura) en la promoció de la
lectura i de la literatura, tret de les escoles i biblioteques. No és
casual, doncs, que la vida cultural de moltes poblacions passi per
les seves llibreries i que aquestes hagin esdevingut indispensables no només perquè fan arribar els llibres als
lectors sinó per la seva funció d'agents culturals de primer ordre.
És aquest un tret diferencial respecte la resta de comerç que val
la pena destacar i que forma part de l'ADN d'uns establiments que
sempre s'han caracteritzat per un activisme cultural i compromès. El cicle BCNegra sobre
novel·la negra -que organitza el llibreter Paco Camarasa-, el guardó
Jaume Maspons i Safont, el premi
Documenta o bé el
de Novel·la Curta Just Manuel Casero, en són tan sols alguns exemples.
Malgrat
tot, els temps canvien i les llibreries d'ara segur que tenen poc a
veure amb les de fa una dècada i ja no diguem fa dues o tres, quan
ni de lluny s'ensumaven els canvis que sobretot han portat les noves
tecnologies i la facilitat en les comunicacions. L'aparició d'Internet ha suposat la creació d'un nou escenari i la incorporació de formats alternatius al llibre
tradicional i de nous agents al mercat, fet que alguns volen veure
(potser interessadament) com el principi de la fi del model actual de
llibreries. Està clar que el guió d'aquest nou paradigma és cada
vegada més exigent amb el llibreter -al qual ara se li suposen unes
habilitats tecnològiques-, fins i tot per als que es multipliquen
per, a banda de vendre llibres, fer de mestre de cerimònies,
presentador, animador o agitador cultural, segons toqui en cada moment. Tot i així, no falten els exemples de
llibreries que compleixen tots els requisits amb bona nota i segueixen aixecant la
persiana cada dia amb la mateixa il·lusió que al principi, tant la
del peu de carrer com, en molts casos, de la seva versió digital. En trobem diversos exemples d'èxit, tant entre llibreries aparegudes els
últims anys (L'Espolsada, A peu de pàgina, Abracadabra i El Pati de Llibres) com de trajectòria més dilatada (la Llibreria 22, Documenta, La Central), i de llibreries especialitzades, que han proliferat (Landrómina -còmic-, Kowasa -fotografia-, Antinous -literatura gai-lèsbica-, La Ploma -literatura africana-, Jaimes -literatura francesa-).
A
tot això, el sector es troba a les portes d'un congrés que arriba
en un moment en què es planteja quins són els seus reptes de futur
i els instruments per garantir-ne la continuïtat. Una trobada que
posa de manifest la voluntat de les llibreries de seguir ocupant un
rol central en la difusió de la literatura i la lectura al nostre
país i dels llibres en català, conscients que, com a col·lectiu,
han de millorar les seves formes d'organització, la seva formació i
també en la gestió de les noves tecnologies per estar a l'alçada
dels temps que corren. El Gremi de Llibreters, amb el seu president
Antoni Daura al capdavant, ha sabut en aquest sentit fer de pal de
paller i impulsar aquest congrés que serà important no només per a
les llibreries sinó també, pel seu caràcter transversal, per tot
el sector de la cadena del llibre en general.
Interior de la Llibreria Jaimes, a Barcelona (imatge cedida per la llibreria). |