Del “Social Media Day Manresa” em quedo amb els casos pràctics

De la jornada “Social Media Day Manresa” (no sé perquè però moltes d'aquestes jornades es decanten per donar-hi un nom en anglès; a Vic fan el “Ticketday”...), a la qual vaig assistir el passat dimecres al Palau Firal de Manresa em quedo amb els tres casos d'èxit del final. El de Jordi Millan @jordimillan), responsable de social media d'El Petit Celler, que va explicar com les seves convocatòries havien crescut gràcies a la difusió aconseguida a les xarxes socials i com això havia fet que la direcció de l'empresa se n'adonés de la importància estratègica en el negoci (va subratllar també la necessitat que hi hagi una coordinació en l'ús de les xarxes socials dins de l'empresa); el de Xavier Colomé (xcolome), responsable de màrqueting digital de Tous, que ens va mostrar un interessant i emotiu vídeo sobre el dia de l'àvia (molt bona idea aquesta d'instaurar el dia de l'àvia) i que es podia personalitzar, una experiència que en molts pocs dies va tenir molta viralitat a la xarxa; i finalment, en Màrius Cirera, responsable d'Internet de Munich (@mariuscirera) que ens va subratllar la importància de tenir bases de dades de clients, vital per al màrqueting i comercialització de quasevol empresa; la necessitat de tenir un jurat si fem un concurs a Facebook (“hi ha professionals d'aconseguir vots a FB”, va dir); o bé la conveniència de posar un photocall als nostres actes perquè els usuaris s'hi puguin fer fotos i difondre-les a les xarxes socials. Cirera va explicar que la tendència ara en vambes i calçat esportiu és la personalització, que l'usuari es pugui dissenyar el seu propi model i com les convocatòries anuals que fan per vendre els seus estocs sobrants (Munich Mer.cat) són tot un èxit gràcies a les xarxes socials. La resta de jornada va estar bé però cada vegada més tinc la sensació que aquest tipus de convocatòries s'assemblen massa entre elles i expliquen les mateixes coses: has d'estar a les xarxes socials; FB és més informal i social que Twitter, que és més informatiu; cal tenir una estratègia on-line preparada; el vídeo és el format més popular; etc. La jornada la van organitzar el Centre d'Aplicacions TIC de Manresa i l'Ajuntament de Manresa.

El Social Media Day de Manresa va ser tot un èxit de públic. Foto: CATIC.

 

Els silencis del cas Matas

Els últims dies he estat seguint amb interès el cas de Josep Maria Matas, el dirigent de CDC que va cobrar prop d'1 milió d'euros des de la seva empresa a l'Associació Catalana de Municipis mentre n'era el seu secretari general i que ha acabat sent destituït com a coordinador general de la Diputació de Barcelona. He seguit la seqüència dels fets però sobretot m'he fixat en les seves conseqüències i reaccions, tant de partits polítics, institucions implicades com al seguiment que n'han fet els mitjans de comunicació. I, la veritat, és que, en general i si atenem a la gravetat dels fets, que la pròpia ACM ha reconegut en un comunicat defensant-ne això sí la seva “legalitat”, la resposta ha estat més aviat escassa i poc contundent, en cap cas a l'alçada de les acusacions que se li imputen a Matas. Podríem dir que en la gestió de l'afer hi ha hagut alguna llum però també moltes ombres i silencis que han predominat per davant de les condemnes i l'exigència d'assumir responsabilitats i donar explicacions. 

D'entre tots els silencis que hi ha hagut, potser el més significatiu i el primer de tots és el del propi Matas, que no s'ha pronunciat sobre les acusacions i tan sols es va limitar a presentar la seva renúncia al càrrec de coordinador de la Diputació de Barcelona que en primera instància no se li va acceptar amb l'argument del propi president que “en cap cas s'ha comès cap irregularitat”. Després del de Matas, n'hi ha hagut altres, de silencis, que també criden l'atenció, potser per inseperats i poc justificables, com el de tots els partits polítics excepte Iniciativa per Catalunya que en cap moment han denunciat el cas, n'han demanat explicacions ni n'han parlat públicament. La pregunta és per què, si prediquen que la gestió pública ha de ser sobretot transparent, més encara en moments de crisi, aquí ni la reclamen ni semblen interessats com a mínim a aclarir els fets; senzillament miren cap a una altra banda. Corporativisme? Amiguisme? Tampoc la gestió que han fet dels mitjans del cas ha estat exemplar ni la difusió ha estat la que potser han merescut altres casos similars; la gran majoria dels més importants no s'ha fet ressò de la notícia fins que hi ha hagut la destitució de Matas i la fiscalia ha obert diligències sobre el cas, és a dir, fins al final (ho deia a “L'hora L” el director d'El País a Catalunya Francesc Valls). La pregunta és per què, davant un cas tan flagrant de presumpte corrupció, molts han decidit obviar-lo i posar el focus informatiu en altres temes. No tenia prou entitat ni interès informatiu? La notícia procedia d'un altre mitjà i s'havia d'esperar a tenir-ne més proves o que s'obrís una investigació?

Hi ha també dos temes més que em semblen especialment preocupants. El primer que es digui que “refacturar” uns serveis d'un tercer a una entitat que es financia amb diner públic com l'ACM sense cap altre motiu aparent que el de lucrar-se no és delicte, que en tot cas només és “amoral”; si això és així, carta blanca perquè molts altres puguin fer el mateix emparant-se en el cas Matas. I en segon lloc que es justifiqui la no intervenció d'ofici d'un organisme com l'Oficina Antifrau dient que ja es veia a venir que intervindria la Fiscalia Superior de Catalunya: si el tenim i no actua en casos com aquest, ni que sigui per posar el cas en mans de qui pertoqui, de què ens serveix? També el paguem amb diners públics. El cas de Matas, com els que coneixem massa sovint de corrupció política, és sobretot un descrèdit per la classe política, encarregada de gestionar els recursos públics i que ara més que mai hauria de practicar una gestió i de servei als ciutadans austera, honesta i transparent. I actuar amb tota la contundència i exemplaritat del món quan al cistell surt una poma podrida per evitar que s'acabin fent malbé tota la resta. 

Foto: Twitter Josep Maria Matas @josepmariamatas.

 

L'ADN de les llibreries

Si una cosa no deixarà mai de sorprendre'm dels llibreters és el seu gran dinamisme i l'enorme capacitat de promoure actes culturals de què fan gala, siguin presentacions de llibres, premis literaris, clubs de lectura, conta contes, concerts de petit format o bé tallers d'escriptura. El seu repertori és molt ampli i difícilment trobarem cap altre col·lectiu al país que s'acosti a organitzar diàriament tal quantitat d'activitats ni que dediqui tants esforços (moltes vegades fora de l'horari d'obertura) en la promoció de la lectura i de la literatura, tret de les escoles i biblioteques. No és casual, doncs, que la vida cultural de moltes poblacions passi per les seves llibreries i que aquestes hagin esdevingut indispensables no només perquè fan arribar els llibres als lectors sinó per la seva funció d'agents culturals de primer ordre. És aquest un tret diferencial respecte la resta de comerç que val la pena destacar i que forma part de l'ADN d'uns establiments que sempre s'han caracteritzat per un activisme cultural i compromès. El cicle BCNegra sobre novel·la negra -que organitza el llibreter Paco Camarasa-, el guardó Jaume Maspons i Safont, el premi Documenta o bé el de Novel·la Curta Just Manuel Casero, en són tan sols alguns exemples. 

Malgrat tot, els temps canvien i les llibreries d'ara segur que tenen poc a veure amb les de fa una dècada i ja no diguem fa dues o tres, quan ni de lluny s'ensumaven els canvis que sobretot han portat les noves tecnologies i la facilitat en les comunicacions. L'aparició d'Internet ha suposat la creació d'un nou escenari i la incorporació de formats alternatius al llibre tradicional i de nous agents al mercat, fet que alguns volen veure (potser interessadament) com el principi de la fi del model actual de llibreries. Està clar que el guió d'aquest nou paradigma és cada vegada més exigent amb el llibreter -al qual ara se li suposen unes habilitats tecnològiques-, fins i tot per als que es multipliquen per, a banda de vendre llibres, fer de mestre de cerimònies, presentador, animador o agitador cultural, segons toqui en cada moment. Tot i així, no falten els exemples de llibreries que compleixen tots els requisits amb bona nota i segueixen aixecant la persiana cada dia amb la mateixa il·lusió que al principi, tant la del peu de carrer com, en molts casos, de la seva versió digital. En trobem diversos exemples d'èxit, tant entre llibreries aparegudes els últims anys (L'Espolsada, A peu de pàgina, Abracadabra i El Pati de Llibres) com de trajectòria més dilatada (la Llibreria 22, Documenta, La Central), i de llibreries especialitzades, que han proliferat (Landrómina -còmic-, Kowasa -fotografia-, Antinous -literatura gai-lèsbica-, La Ploma -literatura africana-, Jaimes -literatura francesa-). 

A tot això, el sector es troba a les portes d'un congrés que arriba en un moment en què es planteja quins són els seus reptes de futur i els instruments per garantir-ne la continuïtat. Una trobada que posa de manifest la voluntat de les llibreries de seguir ocupant un rol central en la difusió de la literatura i la lectura al nostre país i dels llibres en català, conscients que, com a col·lectiu, han de millorar les seves formes d'organització, la seva formació i també en la gestió de les noves tecnologies per estar a l'alçada dels temps que corren. El Gremi de Llibreters, amb el seu president Antoni Daura al capdavant, ha sabut en aquest sentit fer de pal de paller i impulsar aquest congrés que serà important no només per a les llibreries sinó també, pel seu caràcter transversal, per tot el sector de la cadena del llibre en general.

Interior de la Llibreria Jaimes, a Barcelona (imatge cedida per la llibreria).

“Alive and kicking”, i l'any que ve déu dirà...

Els anglesos tenen la dita “alive and kicking” per referir-se a algú o alguna cosa que, malgrat les dificultats, segueix viu i ben viu. Bé, doncs això és precisament des del punt de vista professional el que tinc al cap en acabar aquest 2011 referit a la meva persona, assegut al menjador de casa i escrivint aquestes ratlles, amb la vista posada al 2012 que, òbviament no pinta bé, però que encaro amb els mateixos ànims i amb més projectes que aquest any que avui deixem. L'any que ve déu dirà..., com diu una altra frase popular.

Tot i que l'any que s'acaba serà recordat com un dels més durs del període de crisi que vivim des del 2008, des del punt de vista professional en vull fer un balanç positiu i encoratjador. Heus aquí les accions més destacades que hem dut a terme des de Monmar Comunicació aquest 2011.

Aquest ha estat un any marcat per les noves col·laboracions i serveis, buscant allò tan cert que la unió fa la força, per exemple en un camp com la formació sobre xarxes socials i el web 2.0 adreçada a l'empresa, que hem incorporat als nostres serveis, i que vam encetar amb un mini taller, impartit junt a la Gemma Urgell, a Can Gual, magnífica casa rural de l'Ametlla del Vallès. En aquest mateix capítol i també en el de la participació en actes públics, cal esmentar una sessió formativa adreçada al sector nàutic i marítim al Port de Tarragona i una taula rodona en què vaig participar en el marc de l'E-week sobre com ha afectat la revolució digital a la comunicació corporativa i el periodisme en general.

Una altra col·laboració que ens ha permès ampliar horitzons és la que hem establert amb l'agència de comunicació Grup Essa, de Barcelona, la qual ens ha donat l'oportunitat de treballar per a una institució de referència en el camp del turisme al nostre país. A ells, hem d'agrair la proposta d'assumir projectes plegats, un fet que ens ha permès tractar la comunicació més globalment i que va sorgir del contacte fet a un grup de debat de Linkedin del qual sóc administrador.

Però aquest any el recordarem sobretot per un gran projecte, el Congrés de Llibreters en Llengua Catalana, del qual exercim de secretaria tècnica i que ja es troba en la seva recta final, a poc més d'un mes vista de l'esdeveniment. Ha estat un plaer haver tingut la confiança del Gremi de Llibreters per tirar endavant aquesta tasca, que ens vam plantejar com un repte per la seva dimensió, i que ens ha permès conèixer a fons el sector de les llibreries i de la cultura en general, però que sobretot ens ha donat experiència en l'organització d'un congrés i en la gestió d'aspectes com la confecció del programa; la coordinació de la logística i les inscripcions; la creació del web i elements de difusió; o bé la imatge gràfica (obra de la dissenyadora Silvia Blanco), etc. Un congrés molt transversal on, per cert, han participat com a articulistes col·laboradors nombroses firmes de prestigi i personatges coneguts, com Mònica Terribas, Martí Gironell, Patrícia Gabancho, etc.

També recordarem el 2011 pels clients que hem incorporat. Alguns de renom i amb projecció internacional, com Fundició Dúctil Benito, ara Benito Urban, per a qui vam començar encarregant-nos amb èxit de projectar el seu Concurs d'Escultura més enllà de la comarca d'Osona; un treball al qual han seguit un parell d'encàrrecs més, l'últim d'ells relacionat amb una instal·lació d'enllumenat en una autopista de Màlaga. També hem sumat com a clients la revista literària Lletres, que edita el Grup del Llibre i que ha arribat recentment al seu número 50, i la drassana Grup Aresa Internacional.

Un any que hem tingut el plaer de tancar amb una acció de RSC (Responsabilitat Social Corporativa) i que ha consistit en participar en la difusió del concert solidari de gospel del grup The Gospel Viu Choir a l'Atlàntida de Vic a favor de l'ONG Sonrisas de Bombay. Una iniciativa, sorgida de la mà de la tonenca Berta Baulenas, que es va saldar amb un èxit rotund tant pel que fa al públic com a la recaptació.

No vull oblidar-me tampoc el gran èxit de dues convocatòries de mitjans fetes a Barcelona, concretament a l'Autoritat Portuària, en nom de la Fundació Mar: l'una per presentar un sistema ecològic de navegació amb un motor elèctric i l'altra sobre el balanç de l'estudi Silmar que tracta l'estat del litoral català, on van acudir prop d'una vintena de mitjans. Els que ens dediquem a fer convocatòries sabem que això passa poc sovint.

Aquest 2011 també el recordarem, malauradament, pels efectes de la crisi en l'activitat dels nostres clients amb especial incidència als que pertanyen al sector nàutic, que ha viscut els últims anys el tancament de diverses empreses i una important caiguda en la venda d'embarcacions i accessoris. Un context econòmic advers que també ha afectat a les llibreries que han vist com les vendes se'ls reduïen un 20% els últims tres anys. Malgrat tot, aquest 2011 també hem vist com s'ha consolidat i expandit Grup Nació Digital, amb l'obertura de nous diaris digitals i projectes editorials i amb el qual hem ampliat recentment la col·laboració per ocupar-nos de la seva comunicació corporativa.

Vull des d'aquí agrair la confiança que any rere any ens fan o ens han començat a fer clients com ADIN, el Fòrum Marítim Català, el Gremi de Llibreters, Grup Nació Digital, la revista Europa-Grupo Prisa, el cicle literari Tocats de Lletra, la Fundació Mar, Can Gual, Grup Aresa Internacional, Benito Urban, Grup Revista Lletres...a tots ells molt bon any! I també vull donar les gràcies a tots els que m'han acompanyat en un moment o altre en alguns dels projectes de Monmar Comunicació: Helena Ges, Carles Muñoz, Aleix Aymerich, Xevi Ruiz, Albert Bagué i Silvia Blanco. A tots ells moltes gràcies pel treball i la implicació sense els quals no s'haurien aconseguit els mateixos resultats.

En definitivia, el balanç d'aquest any ha de ser forçosament positiu no només per la feina feta sinó pels camins i fronts oberts de cara a l'any que encetarem demà. Un demà en què el lema ha de seguir sent allò de “tot està per fer i tot és possible”, com deia Martí Pol. Deixeu-me finalment desitjar-vos a tots aquells que llegiu aquestes línies un feliç 2012 i que la crisi, i l'exagerada difusió que se'n fa d'ella, no ens amargui la vida. Salut.

Us deixo, com a felicitació-desig de cara al 2012, amb el tema dels Simple Minds "Alive and kicking" (Viu i ben viu / "Vivito i coleando"), que també m'ha servit per titular aquest post.

Llums i ombres del periodisme i la comunicació corporativa des de la xarxa

El debat sobre com la revolució digital ha afectat a la comunicació corporativa i el periodisme en general del passat 9 de novembre al Vit de Vic en el marc de l'e-week (aquí en teniu el vídeo) va posar de manifest el consens existent sobre els efectes positius que el web 2.0 ha tingut en les rutines informatives tant dels mitjans com de les empreses i les institucions, però també aquells aspectes menys beneficiosos que es van encarregar de desgranar els participants. Així, Miquel Àngel Escobar, secretari general de la UGT a Catalunya, va alertar del nivell de risc que existeix per la reputació corporativa de qualsevol empresa o institució el fet que tothom pugui opinar-ne lliurament a la xarxa; Salvador Cot, director de Naciódigital.cat, va reconèixer que els periodistes vivim en “un estat de perplexitat total” davant la incertesa del nostre futur i del fet que els ciutadans ens han arrabassat el monopoli de la informació. En el mateix sentit, Alba Felip, corresponsal de La Vanguardia i tècnica de comunicació de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, va lamentar que ara gairebé fos impossible treure una exclusiva perquè qualsevol persona, amb una connexió a Internet, es capaç d'anticipar-se a esbombar la notícia abans que cap periodista. Josep Comajoan, director adjunt d'El 9 Nou, va constatar que la societat "hiperconnectada" en què vivim l'obliga a viure pendent de les novetats a través de les eines digitals. A l'altra costat de la balança, es van esmentar els nombrosos beneficis que ha aportat l'eclosió del món digital i les seves eines, com el Whatsapp, aplicació que permet fer entrevistes dels del mòbil, Twitter, molt útil per monitoritzar les fonts d'informació, o bé l'ús del vídeo, de les xarxes socials amb finalitats corporatives i també dels sms con a eficaç canal de comunicació intern.

Però, el debat també va servir per constatar la diferència d'interessos que ens mou als periodistes de mitjans i als de font, classificació que descriu molt bé en quin costat està cadascun, i que mentre uns parlen d'exclusives i de personalitzar les informacions per donar-hi un valor afegit i tenir mès audiència, i constaten les facilitats que en això els ha donat el món 2.0, els altres parlem de com aprofitar aquests instruments per fer arribar la informació directament al nostre públic objectiu, sense passar pel filtre dels mitjans. Compartim ofici però no interessos ni públics per bé que, com que parlem el mateix llenguatge i ens uneix certa afinitat i sentiment de pertinença a un mateix col·lectiu, acabem per entendre'ns i col·laborar moltes vegades. El fet cert és que les institucions i empreses segueixen necessitant als mitjans per difondre els seus missatges i projectar la seva imatge, més que no a l'inrevés, com a principals prescriptors que en són, i que la revolució digital els ha facilitat un accés més ràpid i eficient a aquests i la possibilitat d'obrir noves vies de comunicació cap als seus públics.

El debat va subratllar alguns dels handicaps del web 2.0.

Debat sobre la transformació digital de la comunicació corporativa i del periodisme a l'E-week de Vic

La revolució digital ha servit per difondre la informació d'empreses i institucions de manera més ràpida i eficient. Però això s'ha correspost en una millora en la incidència cap als mitjans? Ha millorat la qualitat de les informacions corporatives? Ha acostat la feina dels periodistes de font i dels periodistes de mitjans? Està vigent encara aquesta classificació? Periodistes que treballen als dos costats debatran sobre aquestes qüestions i sobre com l'aparició de les xarxes socials i de les eines 2.0 ha transformat les seves rutines professionals. Serà el dimecres 9 de novembre a les 19 h al VIT (Vic Integració Tecnològica) i en una taula rodona dins del programa de l'E-week, Setmana Digital de Vic i que tindré el privilegi de moderar. Un acte adreçat a professors i alumnes dels estudis d'Empresa i Comunicació i de Publicitat i Relacions Públiques de la UVic; de periodisme en general; directors i tècnics de comunicació; i també a professionals dels mitjans i dels gabinets de premsa, consultories, departaments i agències de comunicació. Al final s'obrirà un torn de paraules perquè els assistents puguin participar del debat. L'accés és gratuït. Més informació: al web de Vit Vic. L'acte es farà en streaming al web de l'E-week.

Hi participaran:

• Alba Felip, corresponsal La Vanguardia i tècnica comunicació Orde Hospitalari Sant Joan de Déu
• Salvador Cot, director de Naciodigital.cat
• Josep Comajoan, codirector El 9 Nou
• Miquel Àngel Escobar, secretari comunicació UGT i professor associat periodisme UAB
• Eudald Aymerich Jou, periodista i director Monmar Comunicació (presenta i modera)

He obert un debat dins del grup de Linkedin "Agencias, gabinetes, consultorías y profesionales de la comunicación", que agrupa prop de 1.600 professionals de la comunicació corporativa i empresarial de l'Estat espanyol i països d'Amèrica Llatina, per poder preparar la presentació i moderació d'aquesta taula rodona. Si voleu podeu participar-hi fent comentaris en aquest post o bé des d'aquest mateix grup a Linkedin on, per fer-ho, us heu de donar d'alta. En la mesura que sigui possible reflectiré aquests comentaris a la taula rodona. El hashtag de l'E-week serà #eweekvic.

De jornades, xarxes socials i recursos 2.0 aplicats a les organitzacions i empreses

L'assistència a dues jornades sobre web 2.0 i xarxes socials aplicades al món de l'empresa i les organitzacions, una a la UPC i l'altra de la Fundació Cecot Innovació (@fcecotinnovacio), de Terrassa, m'han permès constatar l'interès que genera el tema entre empresaris i professionals d'àmbits com l'ensenyament a banda, òbviament, de posar-me al dia d'alguns dels recursos aplicats a la comunicació. De la primera, em va agradar especialment el repàs que va fer de Ramon Costa (@ramoncosta), cap de desenvolupament de MIC Productivity (@micproductivity), d'eines com les alertes de Google, els RSS, els blogs, el Tweetdeck, etc, però sobretot que fes incís en el fet que, davant de la vasta oferta existent, cada organització ha de triar els instruments que s'adapten millor a les seves necessitats i fer-ne un ús eficient (aquí teniu el power point de la seva xerrada; i aquí el Kit Básico de Habilidades Digitales on Genís Roca, de Roca Salvatella, explica en vídeo el funcionament d'alguns d'aquests recursos). Vaig trobar, això sí, excessives les referències fetes als productes de la companyia Bill Gates durant la jornada: a les que va fer Costa s'hi va sumar la xarxa social interna per a empreses petites i mitjanes Piu Point, de la companyia de Bill Gates, que Magda Teruel (@magdateruel), de Raona (@raona_es), es va encarregar de presentar. Hi ha qui pronostica (veure article de La Vanguardia) que l'ús de xarxes socials pròpies com a instrument de comunicació interna es multiplicarà els pròxims anys a les mitjanes i grans empreses. Suposo que la confidencialitat i grau de seguretat que proporcionen és fonamental perquè creixi la demanda.

De la jornada de la UPC ("Redes sociales y creación de valor"), patrocinada per Telefónica, em quedo amb dos noms: el del professor de la UDG Miquel Duran (@miquelduran) pel seu sentit de l'humor i per reivindicar professors més 2.0 a les universitats; i el del jove empresari d'Internet, Javier Martín, de @loogic, que ens va descobrir nous models de negoci a la xarxa (outlets, grupones, liveshopping) en una clara i lúcida exposició. Vull també posar un semàfor vermell a Bárbara Navarro, de Google, per dos motius: el primer per dir que és poc tecnològica (és possible això treballant per qui treballa?) i el segon per marxar sense respondre una interpel·lació de Miquel Duran que va dubtar que Google+ fos una xarxa oberta perquè només s'hi podia accedir per invitació d'un usuari. Duran desconeixia, suposo, que aquell mateix dia Google havia eliminat les restriccions per incorporar-se a Google+. Per altra banda, hagués estat bé que els ponents haguessin pogut triar l'idioma amb què van intervenir donat que tot es va fer en castellà (exceptuant una ponència en anglès) mentre que l'audiència era en la seva majoria catalanoparlant.

Els tuitaires que vam acudir als esdeveniments vam tenir-hi un rol actiu comentant el que s'estava dient al nostre twitter i utilitzant l'etiqueta triada per a l'ocasió; llàstima que no vam poder interactuar massa amb els ponents, un fet que hagués pogut contribuir a establir un diàleg i a enriquir les jornades.

                                   La Fundació Cecot Innovació va organitzar una jornada sobre  
                                                          Empresa 2.0 i xarxes socials a Terrassa. (foto: FCI)