Llums i ombres del periodisme i la comunicació corporativa des de la xarxa

El debat sobre com la revolució digital ha afectat a la comunicació corporativa i el periodisme en general del passat 9 de novembre al Vit de Vic en el marc de l'e-week (aquí en teniu el vídeo) va posar de manifest el consens existent sobre els efectes positius que el web 2.0 ha tingut en les rutines informatives tant dels mitjans com de les empreses i les institucions, però també aquells aspectes menys beneficiosos que es van encarregar de desgranar els participants. Així, Miquel Àngel Escobar, secretari general de la UGT a Catalunya, va alertar del nivell de risc que existeix per la reputació corporativa de qualsevol empresa o institució el fet que tothom pugui opinar-ne lliurament a la xarxa; Salvador Cot, director de Naciódigital.cat, va reconèixer que els periodistes vivim en “un estat de perplexitat total” davant la incertesa del nostre futur i del fet que els ciutadans ens han arrabassat el monopoli de la informació. En el mateix sentit, Alba Felip, corresponsal de La Vanguardia i tècnica de comunicació de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, va lamentar que ara gairebé fos impossible treure una exclusiva perquè qualsevol persona, amb una connexió a Internet, es capaç d'anticipar-se a esbombar la notícia abans que cap periodista. Josep Comajoan, director adjunt d'El 9 Nou, va constatar que la societat "hiperconnectada" en què vivim l'obliga a viure pendent de les novetats a través de les eines digitals. A l'altra costat de la balança, es van esmentar els nombrosos beneficis que ha aportat l'eclosió del món digital i les seves eines, com el Whatsapp, aplicació que permet fer entrevistes dels del mòbil, Twitter, molt útil per monitoritzar les fonts d'informació, o bé l'ús del vídeo, de les xarxes socials amb finalitats corporatives i també dels sms con a eficaç canal de comunicació intern.

Però, el debat també va servir per constatar la diferència d'interessos que ens mou als periodistes de mitjans i als de font, classificació que descriu molt bé en quin costat està cadascun, i que mentre uns parlen d'exclusives i de personalitzar les informacions per donar-hi un valor afegit i tenir mès audiència, i constaten les facilitats que en això els ha donat el món 2.0, els altres parlem de com aprofitar aquests instruments per fer arribar la informació directament al nostre públic objectiu, sense passar pel filtre dels mitjans. Compartim ofici però no interessos ni públics per bé que, com que parlem el mateix llenguatge i ens uneix certa afinitat i sentiment de pertinença a un mateix col·lectiu, acabem per entendre'ns i col·laborar moltes vegades. El fet cert és que les institucions i empreses segueixen necessitant als mitjans per difondre els seus missatges i projectar la seva imatge, més que no a l'inrevés, com a principals prescriptors que en són, i que la revolució digital els ha facilitat un accés més ràpid i eficient a aquests i la possibilitat d'obrir noves vies de comunicació cap als seus públics.

El debat va subratllar alguns dels handicaps del web 2.0.