“Alive and kicking”, i l'any que ve déu dirà...

Els anglesos tenen la dita “alive and kicking” per referir-se a algú o alguna cosa que, malgrat les dificultats, segueix viu i ben viu. Bé, doncs això és precisament des del punt de vista professional el que tinc al cap en acabar aquest 2011 referit a la meva persona, assegut al menjador de casa i escrivint aquestes ratlles, amb la vista posada al 2012 que, òbviament no pinta bé, però que encaro amb els mateixos ànims i amb més projectes que aquest any que avui deixem. L'any que ve déu dirà..., com diu una altra frase popular.

Tot i que l'any que s'acaba serà recordat com un dels més durs del període de crisi que vivim des del 2008, des del punt de vista professional en vull fer un balanç positiu i encoratjador. Heus aquí les accions més destacades que hem dut a terme des de Monmar Comunicació aquest 2011.

Aquest ha estat un any marcat per les noves col·laboracions i serveis, buscant allò tan cert que la unió fa la força, per exemple en un camp com la formació sobre xarxes socials i el web 2.0 adreçada a l'empresa, que hem incorporat als nostres serveis, i que vam encetar amb un mini taller, impartit junt a la Gemma Urgell, a Can Gual, magnífica casa rural de l'Ametlla del Vallès. En aquest mateix capítol i també en el de la participació en actes públics, cal esmentar una sessió formativa adreçada al sector nàutic i marítim al Port de Tarragona i una taula rodona en què vaig participar en el marc de l'E-week sobre com ha afectat la revolució digital a la comunicació corporativa i el periodisme en general.

Una altra col·laboració que ens ha permès ampliar horitzons és la que hem establert amb l'agència de comunicació Grup Essa, de Barcelona, la qual ens ha donat l'oportunitat de treballar per a una institució de referència en el camp del turisme al nostre país. A ells, hem d'agrair la proposta d'assumir projectes plegats, un fet que ens ha permès tractar la comunicació més globalment i que va sorgir del contacte fet a un grup de debat de Linkedin del qual sóc administrador.

Però aquest any el recordarem sobretot per un gran projecte, el Congrés de Llibreters en Llengua Catalana, del qual exercim de secretaria tècnica i que ja es troba en la seva recta final, a poc més d'un mes vista de l'esdeveniment. Ha estat un plaer haver tingut la confiança del Gremi de Llibreters per tirar endavant aquesta tasca, que ens vam plantejar com un repte per la seva dimensió, i que ens ha permès conèixer a fons el sector de les llibreries i de la cultura en general, però que sobretot ens ha donat experiència en l'organització d'un congrés i en la gestió d'aspectes com la confecció del programa; la coordinació de la logística i les inscripcions; la creació del web i elements de difusió; o bé la imatge gràfica (obra de la dissenyadora Silvia Blanco), etc. Un congrés molt transversal on, per cert, han participat com a articulistes col·laboradors nombroses firmes de prestigi i personatges coneguts, com Mònica Terribas, Martí Gironell, Patrícia Gabancho, etc.

També recordarem el 2011 pels clients que hem incorporat. Alguns de renom i amb projecció internacional, com Fundició Dúctil Benito, ara Benito Urban, per a qui vam començar encarregant-nos amb èxit de projectar el seu Concurs d'Escultura més enllà de la comarca d'Osona; un treball al qual han seguit un parell d'encàrrecs més, l'últim d'ells relacionat amb una instal·lació d'enllumenat en una autopista de Màlaga. També hem sumat com a clients la revista literària Lletres, que edita el Grup del Llibre i que ha arribat recentment al seu número 50, i la drassana Grup Aresa Internacional.

Un any que hem tingut el plaer de tancar amb una acció de RSC (Responsabilitat Social Corporativa) i que ha consistit en participar en la difusió del concert solidari de gospel del grup The Gospel Viu Choir a l'Atlàntida de Vic a favor de l'ONG Sonrisas de Bombay. Una iniciativa, sorgida de la mà de la tonenca Berta Baulenas, que es va saldar amb un èxit rotund tant pel que fa al públic com a la recaptació.

No vull oblidar-me tampoc el gran èxit de dues convocatòries de mitjans fetes a Barcelona, concretament a l'Autoritat Portuària, en nom de la Fundació Mar: l'una per presentar un sistema ecològic de navegació amb un motor elèctric i l'altra sobre el balanç de l'estudi Silmar que tracta l'estat del litoral català, on van acudir prop d'una vintena de mitjans. Els que ens dediquem a fer convocatòries sabem que això passa poc sovint.

Aquest 2011 també el recordarem, malauradament, pels efectes de la crisi en l'activitat dels nostres clients amb especial incidència als que pertanyen al sector nàutic, que ha viscut els últims anys el tancament de diverses empreses i una important caiguda en la venda d'embarcacions i accessoris. Un context econòmic advers que també ha afectat a les llibreries que han vist com les vendes se'ls reduïen un 20% els últims tres anys. Malgrat tot, aquest 2011 també hem vist com s'ha consolidat i expandit Grup Nació Digital, amb l'obertura de nous diaris digitals i projectes editorials i amb el qual hem ampliat recentment la col·laboració per ocupar-nos de la seva comunicació corporativa.

Vull des d'aquí agrair la confiança que any rere any ens fan o ens han començat a fer clients com ADIN, el Fòrum Marítim Català, el Gremi de Llibreters, Grup Nació Digital, la revista Europa-Grupo Prisa, el cicle literari Tocats de Lletra, la Fundació Mar, Can Gual, Grup Aresa Internacional, Benito Urban, Grup Revista Lletres...a tots ells molt bon any! I també vull donar les gràcies a tots els que m'han acompanyat en un moment o altre en alguns dels projectes de Monmar Comunicació: Helena Ges, Carles Muñoz, Aleix Aymerich, Xevi Ruiz, Albert Bagué i Silvia Blanco. A tots ells moltes gràcies pel treball i la implicació sense els quals no s'haurien aconseguit els mateixos resultats.

En definitivia, el balanç d'aquest any ha de ser forçosament positiu no només per la feina feta sinó pels camins i fronts oberts de cara a l'any que encetarem demà. Un demà en què el lema ha de seguir sent allò de “tot està per fer i tot és possible”, com deia Martí Pol. Deixeu-me finalment desitjar-vos a tots aquells que llegiu aquestes línies un feliç 2012 i que la crisi, i l'exagerada difusió que se'n fa d'ella, no ens amargui la vida. Salut.

Us deixo, com a felicitació-desig de cara al 2012, amb el tema dels Simple Minds "Alive and kicking" (Viu i ben viu / "Vivito i coleando"), que també m'ha servit per titular aquest post.

Llums i ombres del periodisme i la comunicació corporativa des de la xarxa

El debat sobre com la revolució digital ha afectat a la comunicació corporativa i el periodisme en general del passat 9 de novembre al Vit de Vic en el marc de l'e-week (aquí en teniu el vídeo) va posar de manifest el consens existent sobre els efectes positius que el web 2.0 ha tingut en les rutines informatives tant dels mitjans com de les empreses i les institucions, però també aquells aspectes menys beneficiosos que es van encarregar de desgranar els participants. Així, Miquel Àngel Escobar, secretari general de la UGT a Catalunya, va alertar del nivell de risc que existeix per la reputació corporativa de qualsevol empresa o institució el fet que tothom pugui opinar-ne lliurament a la xarxa; Salvador Cot, director de Naciódigital.cat, va reconèixer que els periodistes vivim en “un estat de perplexitat total” davant la incertesa del nostre futur i del fet que els ciutadans ens han arrabassat el monopoli de la informació. En el mateix sentit, Alba Felip, corresponsal de La Vanguardia i tècnica de comunicació de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, va lamentar que ara gairebé fos impossible treure una exclusiva perquè qualsevol persona, amb una connexió a Internet, es capaç d'anticipar-se a esbombar la notícia abans que cap periodista. Josep Comajoan, director adjunt d'El 9 Nou, va constatar que la societat "hiperconnectada" en què vivim l'obliga a viure pendent de les novetats a través de les eines digitals. A l'altra costat de la balança, es van esmentar els nombrosos beneficis que ha aportat l'eclosió del món digital i les seves eines, com el Whatsapp, aplicació que permet fer entrevistes dels del mòbil, Twitter, molt útil per monitoritzar les fonts d'informació, o bé l'ús del vídeo, de les xarxes socials amb finalitats corporatives i també dels sms con a eficaç canal de comunicació intern.

Però, el debat també va servir per constatar la diferència d'interessos que ens mou als periodistes de mitjans i als de font, classificació que descriu molt bé en quin costat està cadascun, i que mentre uns parlen d'exclusives i de personalitzar les informacions per donar-hi un valor afegit i tenir mès audiència, i constaten les facilitats que en això els ha donat el món 2.0, els altres parlem de com aprofitar aquests instruments per fer arribar la informació directament al nostre públic objectiu, sense passar pel filtre dels mitjans. Compartim ofici però no interessos ni públics per bé que, com que parlem el mateix llenguatge i ens uneix certa afinitat i sentiment de pertinença a un mateix col·lectiu, acabem per entendre'ns i col·laborar moltes vegades. El fet cert és que les institucions i empreses segueixen necessitant als mitjans per difondre els seus missatges i projectar la seva imatge, més que no a l'inrevés, com a principals prescriptors que en són, i que la revolució digital els ha facilitat un accés més ràpid i eficient a aquests i la possibilitat d'obrir noves vies de comunicació cap als seus públics.

El debat va subratllar alguns dels handicaps del web 2.0.

Debat sobre la transformació digital de la comunicació corporativa i del periodisme a l'E-week de Vic

La revolució digital ha servit per difondre la informació d'empreses i institucions de manera més ràpida i eficient. Però això s'ha correspost en una millora en la incidència cap als mitjans? Ha millorat la qualitat de les informacions corporatives? Ha acostat la feina dels periodistes de font i dels periodistes de mitjans? Està vigent encara aquesta classificació? Periodistes que treballen als dos costats debatran sobre aquestes qüestions i sobre com l'aparició de les xarxes socials i de les eines 2.0 ha transformat les seves rutines professionals. Serà el dimecres 9 de novembre a les 19 h al VIT (Vic Integració Tecnològica) i en una taula rodona dins del programa de l'E-week, Setmana Digital de Vic i que tindré el privilegi de moderar. Un acte adreçat a professors i alumnes dels estudis d'Empresa i Comunicació i de Publicitat i Relacions Públiques de la UVic; de periodisme en general; directors i tècnics de comunicació; i també a professionals dels mitjans i dels gabinets de premsa, consultories, departaments i agències de comunicació. Al final s'obrirà un torn de paraules perquè els assistents puguin participar del debat. L'accés és gratuït. Més informació: al web de Vit Vic. L'acte es farà en streaming al web de l'E-week.

Hi participaran:

• Alba Felip, corresponsal La Vanguardia i tècnica comunicació Orde Hospitalari Sant Joan de Déu
• Salvador Cot, director de Naciodigital.cat
• Josep Comajoan, codirector El 9 Nou
• Miquel Àngel Escobar, secretari comunicació UGT i professor associat periodisme UAB
• Eudald Aymerich Jou, periodista i director Monmar Comunicació (presenta i modera)

He obert un debat dins del grup de Linkedin "Agencias, gabinetes, consultorías y profesionales de la comunicación", que agrupa prop de 1.600 professionals de la comunicació corporativa i empresarial de l'Estat espanyol i països d'Amèrica Llatina, per poder preparar la presentació i moderació d'aquesta taula rodona. Si voleu podeu participar-hi fent comentaris en aquest post o bé des d'aquest mateix grup a Linkedin on, per fer-ho, us heu de donar d'alta. En la mesura que sigui possible reflectiré aquests comentaris a la taula rodona. El hashtag de l'E-week serà #eweekvic.

De jornades, xarxes socials i recursos 2.0 aplicats a les organitzacions i empreses

L'assistència a dues jornades sobre web 2.0 i xarxes socials aplicades al món de l'empresa i les organitzacions, una a la UPC i l'altra de la Fundació Cecot Innovació (@fcecotinnovacio), de Terrassa, m'han permès constatar l'interès que genera el tema entre empresaris i professionals d'àmbits com l'ensenyament a banda, òbviament, de posar-me al dia d'alguns dels recursos aplicats a la comunicació. De la primera, em va agradar especialment el repàs que va fer de Ramon Costa (@ramoncosta), cap de desenvolupament de MIC Productivity (@micproductivity), d'eines com les alertes de Google, els RSS, els blogs, el Tweetdeck, etc, però sobretot que fes incís en el fet que, davant de la vasta oferta existent, cada organització ha de triar els instruments que s'adapten millor a les seves necessitats i fer-ne un ús eficient (aquí teniu el power point de la seva xerrada; i aquí el Kit Básico de Habilidades Digitales on Genís Roca, de Roca Salvatella, explica en vídeo el funcionament d'alguns d'aquests recursos). Vaig trobar, això sí, excessives les referències fetes als productes de la companyia Bill Gates durant la jornada: a les que va fer Costa s'hi va sumar la xarxa social interna per a empreses petites i mitjanes Piu Point, de la companyia de Bill Gates, que Magda Teruel (@magdateruel), de Raona (@raona_es), es va encarregar de presentar. Hi ha qui pronostica (veure article de La Vanguardia) que l'ús de xarxes socials pròpies com a instrument de comunicació interna es multiplicarà els pròxims anys a les mitjanes i grans empreses. Suposo que la confidencialitat i grau de seguretat que proporcionen és fonamental perquè creixi la demanda.

De la jornada de la UPC ("Redes sociales y creación de valor"), patrocinada per Telefónica, em quedo amb dos noms: el del professor de la UDG Miquel Duran (@miquelduran) pel seu sentit de l'humor i per reivindicar professors més 2.0 a les universitats; i el del jove empresari d'Internet, Javier Martín, de @loogic, que ens va descobrir nous models de negoci a la xarxa (outlets, grupones, liveshopping) en una clara i lúcida exposició. Vull també posar un semàfor vermell a Bárbara Navarro, de Google, per dos motius: el primer per dir que és poc tecnològica (és possible això treballant per qui treballa?) i el segon per marxar sense respondre una interpel·lació de Miquel Duran que va dubtar que Google+ fos una xarxa oberta perquè només s'hi podia accedir per invitació d'un usuari. Duran desconeixia, suposo, que aquell mateix dia Google havia eliminat les restriccions per incorporar-se a Google+. Per altra banda, hagués estat bé que els ponents haguessin pogut triar l'idioma amb què van intervenir donat que tot es va fer en castellà (exceptuant una ponència en anglès) mentre que l'audiència era en la seva majoria catalanoparlant.

Els tuitaires que vam acudir als esdeveniments vam tenir-hi un rol actiu comentant el que s'estava dient al nostre twitter i utilitzant l'etiqueta triada per a l'ocasió; llàstima que no vam poder interactuar massa amb els ponents, un fet que hagués pogut contribuir a establir un diàleg i a enriquir les jornades.

                                   La Fundació Cecot Innovació va organitzar una jornada sobre  
                                                          Empresa 2.0 i xarxes socials a Terrassa. (foto: FCI)

Comença la temporada: posem-nos les piles!

Al setembre, a les empreses i professionals que ens dediquem a la comunicació corporativa i empresarial, ens toca posar-nos al dia. És el moment de l'estrena de les noves programacions als mitjans i, per tant, d'actualitzar la nostra base de dades donant d'alta els nous espais i periodistes que ens interessen i eliminant els que han desaparegut de les graelles; és instant també de valorar quins recursos utilitzem per aquesta tasca i si aquests són els més adequats i plantejar-nos si es poden millorar. En el nostre cas, des de fa pocs mesos hem començat a treballar amb una plataforma on-line que ens serveix per actualitzar la base de dades (de mitjans, empreses i clients) i per enviar les nostres informacions i notes de premsa de manera segmentada i fer-ne un seguiment, un fet que ens ha permès centralitzar diferents tasques en un mateix gestor on-line i que hem d'agrair als seus artífexs, l'empresa de Vic Ciclick. Per reforçar l'actualització dels nostres contactes, també és altament recomanable assistir a les presentacions de les noves programacions per saludar en persona els responsables dels espais als quals adreçarem les nostres propostes.

A l'hora de posar al dia la nostra base de dades i si ens centrem a la ràdio, hi ha una sèrie de programes que no podem obviar per dos motius: per l'àmplia audiència que tenen i la varietat de continguts que inclouen. Entre aquests, El matí de Catalunya Ràdio, de Manel Fuentes, i El món a RAC 1, de Jordi Basté, els més seguits de la ràdio al nostre país; Versió RAC 1, de Toni Clapés, que lidera les audiències a la tarda, i La Tribu, el nou intent de Catalunya Ràdio per competir-hi. Però tampoc podem oblidar altres programes que, encara que no tan escoltats, arriben a tot Catalunya, com El dia i L'extraradi, de COM Ràdio; Matí a quatre bandes, a Ràdio 4; o bé, entre les novetats de la temporada, Directe 4.0, que aposta per potenciar els temes relacionats amb les xarxes socials i el web 2.0 a Ràdio 4; i Els imperdibles, un magazín sobre l'actualitat fet amb l'humor característic de Llucià Ferrer a Onda Cero. El cap de setmana, Catalunya Ràdio i RAC 1 se seguiran repartint majoritàriament les audiències a través de programes ja veterans com La primera pedra i Via Lliure -a RAC 1- i El suplement -a Catalunya Ràdio- que ara presenta Sílvia Coppulo. Però també hi ha alternatives molt lloables i amenes, com El millor de cada casa, que presenta i dirigeix Miquel Murga a Ràdio 4. Cal tenir en compte a l'hora d'adreçar-hi propostes de temes i entrevistes que la majoria d'aquests comencen a preparar els seus continguts dijous o divendres.

                                 Els magazins com La Tribu no poden faltar a la base de dades. 
                                                       Foto: Catalunya Ràdio.