Els diaris
digitals són dels pocs mitjans que segueixen creixent; d'un dia per
un altre veus com apareix una nova capçalera a la xarxa aprofitant
que la inversió requerida és modesta, els avantatges de les noves
tecnologies i la immediatesa per informar. En podem trobar molts
i recents exemples, tant de caire generalista com especialitzats:
NacióGranollers.cat,
laConcadiari.cat,
Eixdiari.cat, Nuvol.com...Són
projectes molt pensats i treballats des del punt de vista del
contingut i tecnològic, amb una aposta clara per la informació
local o sectorial, però on el model de negoci, clau per donar
continuïtat a l'activitat i que es fonamenta en la venda de
publicitat i patrocinis, trontolla en molts casos a l'hora de fer
l'activitat rendible. Més encara si el diari pretén fer un producte
de qualitat, amb un equip de redacció propi i remunerat, i no tan
sols nodrir-se d'informacions com notes de premsa o del voluntarisme
de col·laboradors.
 |
| Els mitjans digitals busquen vies de finançament alternatives com la venda de productes on line. |
Hi ha símptomes
clars que el model actual de venda de publicitat i patrocinis s'ha
esgotat i que està canviant per insuficient. Sigui per la crisi, per
les reticències dels clients a apostar per la xarxa o perquè de
vegades els resultats no són els desitjats i s'exigeix més a un
bàner que a un anunci en un diari de paper, els diaris digitals es
veuen cada vegada més amb la tesitura d'haver d'inventar-se noves
fórmules de finançament per sobreviure en una època en què han
disminuït els ingressos de publicitat i les subvencions per la
publicació en català. Unes fórmules que busquen la complicitat
d'uns lectors fidels que amb els anys han anat creixent de manera
exponencial, tot i que això, no necessàriament s'ha vist reflectit
en el compte de resultats, i que passen per propostes com pel
pagament voluntari de cada edició a Vilaweb, amb dues possibilitats d'adhesió anuals, un club de lectors a NacióGranollers.cat o bé una botiga virtual a NacióDigital.cat.
Tot plegat fa que
el futur, malgrat la influència i el paper creixent de la premsa
digital sigui incert en un context on la competència entre els
mitjans més destacats i la lluita per l'audiència, que dóna accés
al mercat publicitari, és cada vegada més forta, sobretot entre els
més seguits (Ara.cat
-4.455.367 visites i 1.179.365 navegadors únics-; Naciódigital.cat
-2.346.800 visites i 680.121 navegadors únics-; Vilaweb.cat
-2.321.676 visites i 747.061 navegadors únics-; ElPuntAvui.cat
-1.471.656 visites i 593.197 navegadors únics-; i 324.cat (1.611.510 visites i 578.774 navegadors únics), segons les últimes xifres de l'OJD, del passat
juliol). Xifres que les agències de comunicació i centrals de
compra es miren amb lupa a l'hora de repartir els pressupostos
publicitaris dels seus clients. La proliferació de capçaleres
digitals també ha fet que el mercat publicitari s'hagi atomitzat i
que, a nivell local, sigui més complicat accedir-hi.
Queda clar que hi
ha un nou model de periodisme fet des de la xarxa que guanya
seguidors i influència en el context polític, econòmic i social i
que ha permès que uns mitjans, amb vocació exclusivament digital,
s'hagin convertit en referents informatius. És el cas de
Vilaweb, el primer digital en català, fundat per Vicenç
Partal, o els mitjans de Grup Nació Digital, com Osona.com,
ElRipollès.info o NacióDigital.cat que, sota l'impuls del periodista Miquel
Macià, han experimentat un gran creixement els últims anys i han
obert tres seus, a Vic, Barcelona i Terrassa (on editen també un setmanari de paper, La Torre), amb un model de diaris tecnològicament
avançats i una aposta per la informació local i el periodisme
rigorós -i que conec bé donat que hi he col·laborat durant cinc
anys des de Monmar Comunicació-. Però si volen seguir exercint el seu paper no és menys cert que tant ells com
la resta de mitjans digitals hauran de filar prim en les seves
estratègies comercials i de màrqueting per tirar endavant en
aquests temps tan adversos i complicats que corren i on el que avui
és veritat absoluta demà deixa de ser-ho (que li preguntin si no a
Nokia, ara en mans de Microsoft). El futur dirà. Probablement, ni hi seran tots els que hi són ni tampoc com ara els coneixem.
