Mitjans alternatius?

Els anomenats mitjans alternatius, cada vegada ho són menys, d'alternatius. Amb la crisi, hem viscut l'eclosió de projectes periodístics nascuts a l'empara d'una major consciència social i que han anat guanyant terreny practicant un periodisme de denúncia, investigació i crític amb el poder que escasseja als grans mitjans. Les xarxes socials han estat el seu millor aliat per donar-se a conèixer però també per guanyar uns subscriptors i socis que els permeten finançar-se i no haver de dependre d'aportacions publicitàries que puguin laminar la seva independència. M'he parat a analitzar qui són, què fan i qui hi ha a darrera.

Imatge del web cafeambllet.com.

. La revista Cafè amb llet, que lideren el periodista Albano Dante (@_cafeambllet) i la infermera Marta Sibina (@marta_sibina), que n'és l'editora, és l'exemple més evident de la influència que han aconseguit aquests mitjans. La publicació ha fet un triple salt mortal passant de ser d'un mitjà local de Blanes a publicar tirades de més de 100.000 exemplars que arriben a nombrosos punts de Catalunya amb l'ajuda de voluntaris que s'encarreguen de distribuir-los. Es financen gràcies a les aportacions econòmiques de particulars i subscriptors i la venda de publicitat; i rebutgen la contractació de publicitat institucional, dels bancs i empreses de l'IBEX; de fet, acusen els grans mitjans als quals d'estar en mans dels bancs i d'inhibir-se davant qualsevol notícia que els pugui deixar mal parats, com es pot veure en aquest vídeo. Són molt actius a les xarxes socials i sobretot a Youtube, on han destapat diferents casos de corrupció a la sanitat pública catalana.

Il·lustració Jordi Borràs. Elcritic.cat.

. Un dels digitals més recents, amb una arrencada que li augura un futur prometedor de la mà dels periodistes Roger Palà (@rogerpala), Sergi Picazo (@sergipicazo) i Joan Vila (@joanvilaitriadu), és Elcritic.cat. Són, com diuen, un mitjà "especialitzat en periodisme d'investigació" i que aborda els temes "amb profunditat, context i dades, contrastant les fonts i sense caure en el pamflet". I ho fan amb molta incisió i anàlisi en les dades però també amb un original enfoc d'alguns articles que compten amb el suport gràfic d'una il·lustració. Han tractat casos com el repartiment de milers d'euros en dietes de Catalunya Caixa a càrrecs del PSC i CiU o bé els sous que reben de la Diputació de Barcelona els càrrecs de confiança dels partits polítics, que han tingut molt poc recorregut a altres mitjans. El mitjà ha fet públic recentment el seu balanç econòmic de 2014 i les previsions per a 2015.

Imatge del Facebook de La Directa.

. Però un dels primers a buscar transformar el model social va ser La Directa, un setmanari que s'edita en paper que compta amb una "gran xarxa de corresponsalies i col·laboradores arreu dels Països Catalans i el món, des de l'any 2006". Recentment, el seu nom ha sonat per haver estat el primer mitjà en denunciar les males 'praxis' de la guàrdia urbana de Barcelona en el cas 4F que d'una manera tan crua i contundent revela el documental "Ciutat morta", un tema que ha suposat un terratrèmol polític que encara cueja després que s'emetés al Canal 33. El seu canal digital (directa.cat), transformat en un potent altaveu de denúncia de casos de corrupció i abús de poder, l'ha portat a situar-se en sisè lloc en l'últim rànquing OJD pel que fa als mitjans en català.

Imatge del Facebook de Ràdio Terra.

. Hi ha també projectes incipients com el de Ràdio Terra, una ràdio que funciona per internet i que vol descobrir "aspectes de l'economia social, de les relacions d'igualtat entre les persones que mereixen ser destacats, de les reflexions que encara tardaran temps a escoltar-se als mitjans tradicionals". Ha començat a funcionar des de Reus, impulsada per una associació però ja compta amb una nodrida xarxa de col·laboradors a la majoria de comarques catalanes i a gran part de les del País Valencià. L’emissora es finança per la captació de socis que poden opinar sobre la programació i són convidats a participar, juntament amb els col·laboradors, a les dues trobades anuals que s'organitzen.  

Imatge del Verkami de l'Anuari Mèdia.cat.

. Un altre exemple a destacar dins el periodisme d'investigació és l'Anuari Mèdia.cat que, des d'aquest any coordina la periodista Elisenda Rovira (@elisendarovira) i que des de la seva creació ha anat ampliant el seu públic i difusió. Es tracta d'un treball publicat una vegada l'any per iniciativa de Mèdia.cat i del Grup de Periodistes Ramon Barnils que inclou una dotzena de reportatges en profunditat sobre temes silenciats pels grans mitjans. Es paga gràcies a les aportacions de particulars via micromecenatge (Verkami) i d'algunes universitats com la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Vic. De fet, els estudiants d'aquests centres redacten sis temes de l'anuari. Ara fa poc ha començat la campanya per poder finançar el de 2014.

. Altres mitjans que busquen la transformació social i aposten per fer un periodisme crític i vigilant amb els poders són La Marea, en castellà i sorgit del tancament del Diario Público al 2012; el programa de ràdio on line Carne cruda; el quinzenal Diagonal, Alternativas Económicas, etc.