 |
| La desaparició de mitjans i la disminució dels seus recursos fa cada vegada més difícil que es repeteixin rodes de premsa amb una elevada afluència de mitjans sobretot a nivell local. La imatge correspon a la convocatòria de mitjans feta amb motiu de l'XI Premi Llibreter. |
La crisi, no tinc xifres a la mà però n'estic convençut, afecta per igual als mitjans de comunicació i a les agències i departaments de comunicació i, en general, als professionals que ens dediquem a la comunicació corporativa, sigui de manera independent o des d'una empresa. L'única diferència és que dels uns se'n parla i dels altres no. Però és evident que la disminució del nombre de ràdios, teles, diaris electrònics i de paper, etc, que hem viscut els últims anys ha significat també la desaparició d'empreses i professionals del sector de comunicació, una de les principals funcions dels quals és facilitar l'accés als mitjans dels seus clients.
La situació és
fàcil d'imaginar: hi ha menys mitjans, els que segueixen vius
treballen amb menys periodistes i, per tant, les empreses i
professionals de comunicació ho tenim força més complicat perquè
es facin ressò de les notícies dels nostres clients. I aquesta
dificultat, que tant és vàlida per a les empreses com per a les
institucions, associacions, projectes socials, etc, s'ha fet més
evident a l'hora d'incidir en l'agenda dels mitjans locals que, amb
menys capacitat de resistència al context econòmic advers, s'han
vist obligats a retallar personal i s'han quedat en quadre; és per això que a comarques ara
és habitual veure rodes de premsa 'en família', on l'assistència
de poquíssims mitjans és la tònica (també és cert que, malgrat
tot, hi ha institucions com ajuntaments que s'encaparren a convocar
els mitjans per anunciar qualsevol futesa). De cara al públic, les
conseqüències són una falta de pluralitat i una evident pèrdua de
qualitat informativa. Els periodistes, i més els de mitjans locals,
acaben fent de tot, no es poden especialitzar, i han de treballar
contra rellotge amb la qual cosa la qualitat de les informacions
disminueix ostensiblement. La falta de recursos tamb els ha portat a
vincular més l'elecció de continguts a criteris comercials i no
tant informatius.
I aquest és un
fenomen que viscut des de comarques, allunyats dels mitjans grans i
del centralisme mediàtic de Barcelona i la seva àrea metropolitana,
es fa especialment evident. Sobretot a partir de l'últim any en què
hem pogut veure com Catalunya Ràdio ha substituït el seu model de corresponsals freelance per un altre fonamentat en un 'reforç' de les seves delegacions amb treballadors propis però que a la
pràctica ha significat disminuir els recursos i la cobertura
informativa del territori. Un fet que també s'ha donat a TV3 des que va decidir prescindir de les productores que treballaven externament a diferents comarques (moltes en exclusiva i des de feia molts anys com Grama TV, a Osona) per gestionar-ho tot directament des de
les seves delegacions. No poso en dubte la qualitat professional dels
periodistes dels canals públics, que la tenen i així ens ho ratifiquen les
audiències, però el cert és que la retallada, presa amb l'argument de l'ajustament econòmic, no
afavoreix precisament l'equilibri territorial des del punt de vista
de l'atenció informativa.
Tot plegat ens
obliga als que ens dediquem a aquest món, tan invisible, poc lluït
i moltes vegades infravalorat, de la comunicació corporativa a ser
molt més selectius a l'hora de donar a conèixer les iniciatives
dels nostres clients, a ser més creatius, proactius, a mesurar
qualsevol acció abans d'engegar-la. A, per exemple, pensar-s'ho dues
vegades a l'hora de fer una convocatòria de mitjans pel perill que hi
ha de quedar-te sol. En aquest sentit, em ve al cap una frase del periodista Carles Francino, una de les 'estrelles'
de la SER, que deia que ell es jugava la seva reputació professional
cada dia. Doncs bé, aquesta és la sensació que també tinc a
l'hora de planificar i executar cadascun dels projectes dels meus
clients dins d'aquest context cada vegada més difícil pels efectes
d'una crisi que es perllonga en el temps i que està deixant un
paisatge trist i desolador en el sector dels mitjans. Ara cal afinar
el missatge de cada client, seguir-lo amb atenció, adreçar-lo als
mitjans objectiu i, creuar els dits, perquè aquests el tinguin en
compte a les seves oracions. Però una cosa és evident,
aquest nou model està aquí per quedar-se; l'anterior no tornarà
(amb això passa el mateix que amb la bombolla immobiliària)
i, per tant, no ens queda més remei que adaptar-nos-hi, conèixer el
seu funcionament i aplicar-nos a fons en cada encàrrec sense
defallir.
