10 punts clau per l'èxit d'una convocatòria de mitjans

Quan s'ha de fer una convocatòria de mitjans? Quin és l'espai ideal? Quins elements són imprescindibles per tenir èxit i que vinguin els periodistes de referència? Convocar els mitjans és un recurs habitual en tota mena d'organitzacions per donar a conèixer una informació de relleu (o escenificar-la), però també és una eina de dos talls: pot projectar la imatge de l'empresa -a un cost més que raonable- però també pot ser un fracàs absolut i tenir efectes negatius si l'assistència és pobre. És, per tant, primordial tenir clar quins són els aspectes que ens decantaran la balança cap un cantó o un altre, i que aquí resumim en els següents deu punts.  

1.- Pensar-s'ho tres o més vegades abans de tirar-la endavant. Els mitjans, tots ho sabem, estan saturats de notícies i es veuen obligats a descartar molts temes per una qüestió de recursos -de disponibilitat de periodistes i d'espai per a les informacions-, que s'ha fet molt més evident amb la crisi. Per convèncer-los d'acudir a la nostra, de convocatòria, hem de sospesar fins a quin punt el tema pot ser noticiable i quins arguments tenim per justificar la convocatòria. Haurem de procurar que arribi als anomenats gatekeepers, és a dir, als caps de secció que decideixen els continguts i les convocatòries que es cobreixen.  

2.- L'espai, fonamental. Una vegada s'ha decidit tirar endavant la convocatòria, cal escollir el millor escenari possible. I això, per una qüestió de logística i disponibilitat d'espais no sempre és gestiona correctament. Quin és el millor lloc? D'entrada, un que tècnicament estigui preparat -que compti amb un rac perquè ràdios i teles agafin so; i, si cal, un micròfon inalàmbric per les preguntes-, que tingui una bona sonoritat i sigui el suficientment ampli per acollir la desena o, com a molt, vintena de periodistes que acudiran a la convocatòria. I que aquests puguin estar còmodament asseguts i prendre notes. És essencial que hi hagi una taula, a poder ser alçada damunt d'una tarima o escenari, de dimensions suficients per poder encabir tots els portaveus que parlaran. Hi ha altres detalls també importants: el fet de situar davant de cada portaveu un element que l'identifiqui, amb el seu nom i càrrec, i darrera d'ells un fons corporatiu, com per exemple un roll up o una imatge projectada en una pantalla. Hi ha molts llocs que reuneixen totes aquestes característiques i on hem treballat a Monmar Comunicació: el Palau de la Virreina, a la Rambla de Barcelona; la seu d'Òmnium Cultural, també a la Ciutat Comtal; o bé l'Ajuntament de Tarragona, on les convocatòries tenen lloc en un espai que, com totes les dependències consistorials, respira història pels quatre costats.

Convocatòria de mitjans realitzada a l'Ajuntament de Tarragona.

 3.- Què més necessitem? Un guió. Sí, un guió de l'acte, on consti qui el presentarà i el torn de paraules que seguiran els portaveus. Un document que aclareixi les qüestions de protocol, és a dir, qui seu a cada lloc i qui obre i tanca la convocatòria; aquest és un tema que sovint s'ha de pactar amb els encarregats de protocol sobretot quan entre els portaveus hi ha algun càrrec institucional. Tots els que hagin de parlar, i els responsables de l'organització assistents a la cita, hauran de tenir una còpia del guió per tenir clar el desenvolupament de l'acte i el paper que hi té cadascú. 

4.- Coordinació, comunicació. De vegades, això que sembla tan elemental com la comunicació, falla. D'entrada, aquesta ha d'existir entre el responsable de comunicació i l'organització convocant perquè la cita tingui tots els ets i uts tant pel que fa al dia, lloc i hora com als portaveus assistents. Però, també, i encara més important hi haurà d'haver comunicació i coordinació per tal que es defineixin els arguments a exposar a la nota de premsa que s'enviarà per correu electrònic i es donarà en paper als mitjans que acudeixin a la cita. En ocasions, succeeix que cal treballar una convocatòria junt amb una altra empresa de comunicació (ens ha passat a Monmar Comunicació recentment amb la presentació de l'acord entre Abacus i el Gremi de Llibreters que hem dut a terme junt amb Manifesta). L'aposta en aquests casos sempre ha de ser per sumar i complementar-se: si es fa així, hi guanya la difusió de l'acte i, per tant, ambdues parts. En aquest cas, es poden compartir tasques com l'enviament i seguiment de la convocatòria, l'atenció als periodistes o bé la confecció del clipping.

5.- El missatge, clau. De fet, això s'hauria de valorar al principi, quan es decideix si es tira endavant la convocatòria. Quin serà el missatge, com es transmetrà i es plasmarà a la nota de premsa, que haurà de ser validada per l'organització, són aspectes clau de l'acte i als quals, de vegades, no s'atorga prou importància. A l'hora de determinar els continguts de la nota és indispensable tenir en compte els elements de context: si parlem del llibre digital caldrà informar-nos de quins són els agents del mercat, quin percentatge de vendes té aquest format i, en definitiva, com s'insereix el nostre missatge en aquest marc per donar-li l'enfoc més 'periodístic' possible sense perdre de vista els arguments corporatius que ens interessarà remarcar. Amb anterioritat, haurem fet arribar la convocatòria als mitjans, normalment per correu electrònic, on hi constaran clarament: el dia, hora i lloc de la cita així com el nom dels portaveus que parlaran i el motiu de la mateixa. També hi serà el contacte del responsable de comunicació, amb un telèfon i correu electrònic, i el prec de confirmar l'assistència. Els mitjans són poc donats a confirmar l'assistència però sí que n'hi ha que ho fan, la qual cosa ens facilita molt la feina. Aquesta mateixa convocatòria convé publicar-la al web de l'organitzador però també al nostre (aquí teniu un recent exemple) i als diferents canals de comunicació que puguem tenir tant l'un com l'altre. Una opció que no s'ha de descartar és l'enviament de la convocatòria als mitjans a través de correu postal, a nom del cap de secció corresponent pel tema que tracta.

Cada mitjà té una necessitat diferent i cal conèixer-la.

 6.- El format és també important. A la convocatòria, vindran ràdios, teles i premsa de paper i digital, o fins i tot alguns blocaires. Per tant, el material que els puguem proporcionar s'haurà d'adaptar, en la mesura que sigui possible, a les seves necessitats: haurem de donar-los la nota de premsa impresa (text) però també podem facilitar a les ràdios declaracions en format d'àudio (en mp3 per exemple); o bé imatges relacionades amb el tema als diaris, siguin de paper o digitals, i als blogs; i, si tenim l'opció, gravar un vídeo amb petites entrevistes perquè diaris digitals o teles el puguin fer servir. Quant més formats informatius siguem capaços de generar -d'una qualitat acceptable, això sí-, més opcions de difusió tindrem. D'igual manera, haurem de fer arribar tot aquest material als mitjans que no hauran acudit a la cita però que ho voldran publicar; una de les millors maneres de fer-ho és publicar-ho a Internet (aquí teniu un exemple d'una nota de premsa sobre el Restaurant El Morter on s'adjunten fotos i declaracions d'àudio).

7.- Trucar o no trucar, aquesta és la qüestió. Aquest és sovint un dels dilemes de les empreses que ens dediquem a la comunicació corporativa: truquem als mitjans per demanar si han rebut la convocatòria? Cada vegada sóc més partidari de fer-ho només en aquells casos que saps que la teva trucada serà ben rebuda. De fet, hi ha altres vies menys “invasives” per comprovar si aquell mitjà o periodista ha rebut la convocatòria i perquè et digui si vindran a cobrir-ho o no, per exemple a través de les xarxes socials com Linkedin, Twitter o Facebook (en el cas que sigui possible accedir-hi), o bé simplement enviant un correu electrònic. Val la pena, no obstant, quan el tema s'ho mereix, trucar als teus contactes per fer el seguiment de la convocatòria però també per mantenir-hi viva la relació. Que ens haguem de pensar dues vegades si truquem o no, no vol dir que no n'haguem de fer de seguiment de la convocatòria, que és absolutament necessari per saber què ens trobarem, i qui, quan comenci l'acte. Hem de ser conscients que els nostres destinataris reben centenars de correus a diari i que, també pot ser, que la nostra convocatòria els hagi passat per alt. 

 8.- Passar llista. I tant que sí! Cal portar una llista dels mitjans que ens han confirmat que vindran per comprovar que realment han vingut i també per anotar el seu contacte. Sol passar que alguns que havien confirmat acaben per no acudir i també a l'inrevés, que alguns que no havien dit res es presenten. Passar llista als periodistes presents (de manera discreta i amistosa) serà important per dos motius: per tenir aquell periodista a la nostra base de dades i, en segon lloc, per, arribat el moment, poder-li demanar si s'ha publicat o no la notícia en el cas que no ho haguem detectat pels nostres mitjans. Ens permetrà mantenir-hi la relació, que també és importantíssim. 

 9.- Amabilitat i diligència, i enviament sense dilació. El responsable de comunicació està al servei de l'organització convocant, però també dels periodistes, per tant, convé que estigui amatent a qualsevol cosa que puguin necessitar durant la convocatòria: ja sigui una dada, una entrevista, un aclariment al final de l'acte o bé la nota de premsa impresa. Aquí s'ha de convertir en el millor relacions públiques i també en la persona més ben informada sobre el tema en qüestió. També és molt important enviar a la base de dades de mitjans la nota de premsa immediatament després de l'acte amb tots els materials que pugui haver generat, com fotos i arxius d'àudio (o de vídeo si és dóna el cas). La rapidesa és vital per tenir una millor difusió de la informació. Els mitjans volen informació fresca i aquest és el motiu que ens ha de portar a servir-los la nota de premsa sense dilació per correu electrònic, tant als que no han acudit a l'acte com als que han vingut. També l'hem d'enviar a tots els que hi estaven implicats o interessats d'una manera o altra (per exemple els membres de l'organització) i aprofitar les nostres “extensions”, tant les del client com les pròpies, a les xarxes socials per augmentar-ne la repercussió.

Un recurs habitual és projectar la imatge i missatges corporatius darrera els portaveus.

10.- Sí a la nota de premsa embargada. Passa ocasionalment: que un mitjà et truqui i et digui que li avancis la nota de premsa i que la tindrà embargada, és a dir, que es compromet a no difondre-la, fins l'hora que pacteu. Són casos que es donen poc i on es millor accedir a facilitar la nota perquè anirà en benefici de la difusió i perquè no suposa atorgar l'exclusiva de la informació a cap mitjà en concret. Ho fan sobretot les teles o les agències de notícies, en el primer cas per poder preparar el tema amb antelació (escollir-ne imatges de recurs o d'arxiu) i en el segon per tenir temps de “precuinar” la informació i enviar-ho amb la major celeritat possible o bé, si no pot acudir a la cita, perquè també vol fer-se ressò del tema.

L'aniversari de Monmar Comunicació i els nous projectes i reptes

La idea de crear Monmar Comunicació sorgeix al 2006 fruit de les meves ganes d'emprendre un projecte vinculat a la comunicació i al periodisme, amb el coneixement i contactes dels sectors on havia treballat, i que pogués ajudar a les empreses a "comunicar-se", és a dir, a transmetre els seus valors i missatges cap als seus públics. El projecte va viure els primers passos un any després al viver d'empreses de l'Ajuntament de Vic, el seu emplaçament inicial i un lloc on va poder agafar embranzida gràcies sobretot a l'èxit dels primers encàrrecs: el d'Ecowash, un 'miraculós' sistema de neteja de vehicles sense aigua que va tenir molta repercussió mediàtica a nivell de tot l'Estat; la creació d'una original campanya de publicitat dels productes de jardineria Echo i Honda on els treballadors de l'empresa van fer de models; i la presentació d'un dels instructius contes dels ratolins Fermí i Valentina d'una editorial rural com Edicions Casablanca.

Honda ens va escollir per crear la campanya de publicitat dels seus productes de jardineria.

El ressò d'aquells treballs inicials va coincidir amb la incorporació com a nou client de l'Associació d'Indústries, Comerç i Serveis Nàutics (ADIN), una entitat que acabava de professionalitzar la seva gestió i que en la seva ambició per popularitzar la nàutica volia obtenir més presència als mitjans i una major projecció de la seva imatge i del seu paper d'interlocutor del sector a Catalunya. La resposta va ser articular una estratègia que passava d'entrada per explicar personalment la tasca de l'associació i els seus projectes als grans mitjans i que va obtenir un resultat positiu i un rèdit mediàtic notable a curt termini. Però aquell tan sols va ser un punt de partida que, amb el temps i gràcies a la continuïtat de la tasca comunicativa, li ha servit a l'associació per anar construint vies de comunicació estables amb els grans mitjans i els periodistes especialitzats en temes nàutics, i ha contribuït a convertir-la en allò que volia: un referent ineludible del sector. Òbviament, l'èxit comercial i de públic d'iniciatives impulsades per ADIN com la Fira Nàutica d'Ocasió de Port Ginesta i el Festival del Mar (veure vídeo), junt amb els informes sobre matriculacions que emet l'entitat, han ajudat a consolidar aquest paper. L'experiència d'ADIN va resultar molt positiva a l'hora d'assumir la comunicació d'una altra entitat com el Gremi de Llibreters de Catalunya que d'entrada volia centrar els seus esforços comunicatius a difondre les seves dues cites més importants de l'any: el Premi Llibreter i Sant Jordi. Quan vam començar a treballar-hi, el premi ja tenia un recorregut i un prestigi com un guardó independent i que apostava per descobrir nous talents literaris, tot i que la fórmula de donar finalistes i els guanyadors en poc marge de temps no era la millor mediàticament parlant, ni pel tempo ni pel fet que ningú volia quedar només com a finalista. Vist amb perspectiva, el canvi de data, d'octubre-novembre al juny, i el fet d'eliminar els finalistes premiant únicament tres llibres en categories diferents de les seves últimes edicions, li han fet mantenir o fins i tot augmentar la predicació entre els mitjans, i n'han facilitat la tasca de difusió. Pel que fa a Sant Jordi, de seguida vam entendre que la feina aquí no era tant la de convocar als mitjans i buscar la màxima repercussió sinó la d'organitzar la multitut de sol·licituds d'entrevistes rebudes al voltant de la diada. Ho vam resoldre escollint diferents interlocutors i conformant una graella d'entrevistes que calia complir escrupolosament si volíem acontentar tothom, i ajudant a crear un missatge coherent entre tots ells. L'altre gran papereta era confeccionar la llista de llibres més venuts i traslladar-la als mitjans a una hora adequada perquè tots ells se'n poguessin fer ressò, com així vam fer. La fórmula organitzativa va funcionar i segueix vigent. Sant Jordi és un capital d'enorme valor pel gremi i pels llibreters, tant des d'un punt de vista de la comunicació com comercial.
 

Per Sant Jordi, el Gremi de Llibreters i les llibreries són un dels principals centres d'atenció mediàtics.

El gremi ha sabut els últims anys aprofitar les dues potes sobre les quals se sustenta la seva presència als grans mitjans, el Premi Llibreter i Sant Jordi, i la seva consideració d’institució cultural de referència, per difondre altres projectes de l’entitat, com l'Escola de Llibreria, el cicle literari Tocats de Lletra, el memorial Pere Rodeja o el portal Liberdrac. A més, la seva aposta per la comunicació no ha estat només de cara enfora, és a dir, cap als mitjans, també ha estat cap endins, vers les seves empreses agremiades, amb la creació d'instruments com un butlletí trimestral i el portal e-llibreries que informa de l'actualitat de les llibreries catalanes. La creixent dimensió mediàtica del gremi, com a interlocutor referent del sector, també ha beneficiat les llibreries, sobretot les que tenen un paper més actiu en l'organització d'actes, com es pot veure en la repercussió obtinguda per activitats com el berenar literari d'El Cucut, de Torroella de Montgrí; el 125è aniversari de Happy Books-La Formiga d'Or, a Barcelona; la notícia sobre el llançament dels primers llibres electrònics d'aquesta mateixa llibreria; el 70è aniversari de la llibreria Jaimes; la concessió del Memorial Ferran Lara a Fe Fernández, de L'Espolsada; o del I Memorial Pere Rodeja. La gastronomia és un altre dels àmbits on hem tingut la sort de treballar, tant per donar a conèixer originals iniciatives com la de Gustos, el primer establiment a Catalunya en incorporar una màquina de vending de carn fresca i que va despertar l'interès dels media, com per gestionar la part de notícies, entrevistes i el butlletí de la Gastroteca, portal sobre productes de proximitat impulsat per la Direcció General de Comerç de la Generalitat. Aquesta última tasca ens va donar l'oportunitat d'entrevistar en vídeo a personatges destacats de la gastronomia i cuina catalanes com els cuiners Joan Roca, Ferran Adrià, Carme Ruscalleda i Nandu Jubany i el desaparegut Santi Santamaria; el pastisser Oriol Balaguer; i experts del sector com Martí Boada i la periodista Tana Collados. Més enllà del sector del llibre i la cultura, la gastronomia i la nàutica, els nostres clients comprenen també altres àmbits com la indústria, el món marítim, el transport, etc. Tot i així no ens hem volgut especialitzar en cap d'aquests: la nostra especialització és la comunicació corporativa i empresarial que ens permet aplicar fórmules i processos igualment vàlids per a diferents sectors. La nostra concepció de la comunicació és molt àmplia i per això molts dels nostres projectes incorporen una part de disseny, vídeo, programació web o fins i tot de formació. No ens hem marcat límits en cap treball i hem dut a terme iniciatives tan diverses com jornades i cursos sobre xarxes socials fins a la redacció d'un pla de comunicació o la secretaria (organització) d'un esdeveniment tan important com el Congrés de Llibreters. La llista de clients que ens han fet confiança és llarga i inclou empreses com Fairline, Hermanos Berga, Aresa Boats, el Saló Nàutic de Barcelona, la Fundació Mar, el Fòrum Marítim Català, Benito Urban, Casa Rural Can Gual, l'Agència Catalana de Turisme, Grup Essa, Llibreria Horitzons, la revista Lletres, Fredpicking, Gentleman, Europa, Ronda Iberia, etc. També hem col·laborat desinteressadament amb organitzacions com Sonrisas de Bombay i l'Assemblea Nacional Catalana.

[Guanyadors i jurat del Concurs d'Escultura de Benito Urban, que aposta per promocionar els joves creadors.

Tampoc no hem volgut quedar al marge de la revolució digital ni de les innovacions al nostre sector. Per això, hem sistematitzat l'enviament de notes de premsa a través d'un gestor on-line i que ens permet segmentar per diferents camps (com idioma, territori, tema) les informacions, un fet que ens ha fet augmentar els impactes dels nostres enviaments. Hem impulsat la creació d'un nou projecte col·laboratiu que amb el nom de Femstream s'encarrega de retransmetre esdeveniments en directe amb l'objectiu de potenciar-ne l'audiència. Estem treballant, junt amb Toni Jiménez, en la creació d'una aplicació adreçada sobretot als professionals de les relacions públiques i la comunicació corporativa i també estem immersos en la creació d'un col·lectiu d'empreses de comunicació i que, com a primera iniciativa, tirarà endavant la creació d'un canal d'informació on-line. Personalment, sóc també el creador d'un grup de debat a Linkedin que reuneix uns 4.000 professionals i empreses de la comunicació corporativa de tot el món. Tot això amb l'objectiu de seguir donant un servei eficient i estar a l'alçada dels temps que corren. Les sinèrgies amb professionals de la comunicació d'àmbits diversos ens ha permès arribar més lluny en els nostres treballs. Durant tots aquests anys, també hem contribuït, en aquest cas des de l'àmbit de la comercialització i venda d'espais publicitaris, al creixement dels diaris digitals de Grup Nació Digital, sobretot ElRipollès.info, amb el qual mantenim un conveni de col·laboració per tal de seguir-ne gestionant la publicitat.

La presentació de l'estudi Silmar, que avalua l'estat del litoral, sempre té un ampli ressò mediàtic.

  
 No puc acabar el balanç d'aquests cinc anys sense donar les gràcies a tots els que m'heu ajudat a fer possible Monmar Comunicació, en particular a l'Elisabet Parra i la Rosa Girona, que em van donar uns consells inicials valuosíssims; també a tots els amics, seguidors, clients i col·laboradors que he anat trobant pel camí i sense el suport dels quals això no hagués estat possible. Espero seguir sumant llustres comptant amb la vostra amistat i col·laboració.  

LLEGEIX LES FELICITACIONS I RECOMANACIONS DELS NOSTRES CLIENTS I AMICS.   

Networking, perdre la por al fracàs i les xarxes socials

Rosaura Alastruey va parlar dels beneficis del networking a Granollers.

Si una cosa bona ens ha portat aquesta maleïda crisi, el final de la qual ningú és capaç de pronosticar, és que ens ha fet posar les piles a tots. Sense excepció. Parlo per experiència pròpia: ara més que mai vull-necessito estar al dia de totes les noves tendències i canvis com a periodista i especialista en comunicació corporativa, per oferir serveis que puguin interessar als meus clients, guanyar visibilitat o senzillament trencar amb determinades inèrcies que no em porten enlloc. Però, el meu cas és un de tants. Un exemple: sessió de networking a Can Licus de Tona, organitzada pel Servei de Promoció Econòmica i Ocupació Osona Sud aquest mes passat, a la qual acudeixo junt amb una quinzena d'empreses i professionals més de perfils diversos (comunicació, informàtica, disseny, interiorisme, formació, impremta, robòtica...). La crisi, com confessem alguns, ens ha obligat a sortir al carrer a buscar clients, a formar-nos per estar al dia i no donar l'esquena a la revolució digital, a adoptar noves maneres de comunicar-nos i donar-nos a conèixer. Un punt en comú: hi ha més necessitats de trobar clients que proveïdors, més ganes d'explicar que d'escoltar. La intenció dels organitzadors és bona perquè provoca contactes dels quals pot sortir un client o un proveïdor, però l'heterodòxia de les empreses i professionals presents és un handicap perquè això passi. Al final surto amb una quinzena de targetes a les mans, la majoria molt convencionals, als propietaris dels quals els envio el butlletí de tardor de Monmar Comunicació, pensant que poden estar interessats en alguna de les promocions del nostre cinquè aniversari. De moment, cap resposta. Surto amb la idea que la fórmula de fer networking (la creació d'una xarxa de contactes ja sigui a través de la xarxa o bé en sessions presencials on podem conèixer altres empreses i professionals) en parelles potser no és la millor, perquè, per falta de temps, hi ha gent a la qual no pots conèixer, i també que requereix un espai gran i preparat perquè si no és així el soroll dificulta la comunicació i que l'experiència es desenvolupi amb normalitat, com ens va passar a nosaltres. 

Albert Riba va aconsellar fer el cv fracassional per perdre la por al fracàs.

De networking també va parlar Rosaura Alastruey (@rosauralastruey), experta en el tema en una xerrada organitzada pel Centre Tecnològic i Universitari de Granollers. Va repassar-ne les virtuts, perills i els principals webs per dur-lo a terme. Va dir coses interessants, com que el networking no serveix per vendre (al menys en principi), que val la pena tenir un 'connector' a la teva xarxa, és a dir, algú que sigui referent, i que s'han de tenir contactes fins i tot a l'infern. Coses, totes elles, no per òbvies menys importants. En la mateixa jornada, vaig tenir l'oportunitat d'escoltar a Albert Riba (@albertriba), empresari, formador i col·laborador de mitjans com Ràdio 4 i RAC 1, del qual em quedo amb el seu sentit de l'humor i la manera d'interactuar amb el públic. Riba va parlar de com vèncer la por al fracàs, començant per reconèixer els seus, de fracassos, i va donar eines per crear-se el currículum fracassional amb les nostres pífies en els negocis. De tot plegat, en vull fer dues objeccions: la primera, que, com ja vaig dir a la jornada, el networking està sobrevalorat i es confon la quantitat dels contactes amb la seva qualitat (tinc un amic que té milers d'amics a les xarxes socials però està sense feina); i que el contacte personal segueix sent primordial a l'hora de donar-se a conèixer, generar confiança i fer clients; el networking en pot ser un complement però no un substitut. Per altra banda, Riba va explicar que el seu soci, Ramon Costa (@ramoncosta), a qui vaig tenir l'oportunitat d'escoltar en una sessió sobre recursos 2.0 per aempreses a Terrassa, té càncer i ho ha donat a conèixer a les xarxes socials com una manera de sentir-se acompanyat en la seva lluita contra la malaltia.

No vull acabar aquest post sense parlar de Santi Rius (@santirius), formador i evangalitzador 2.0 (dels molts que n'han sorgit els últims anys), que va fer una xerrada a Rubí sobre el benefici de les xarxes socials a l'empresa a la qual vaig anar, promoguda per l'Oficina de Serveis a l'Empresa del'Ajuntament de Rubí i pel Fòrum Cecot Rubí. Res de nou o més aviat poc: Rius va mencionar el predomini de Facebook, l'ús creixent de Twitter i Pinterest, la importància que pot tenir Youtube a les empreses com a canal de comunicació, les xarxes socials més importants a països com la Xina, etc. A banda de tot això, que ja hem pogut sentir a altres llocs, sí que vaig trobar interessants els seus consells en el camp del màrqueting i la venda, i que ens animés a canviar de rutines professionals per experimentar diferents punts de vista i resultats. “El nostre client no ens comprarà matalassos, ens comprarà el fet de descansar bé”, i és per aquí que cal enfocar les accions de promoció.  Potser pot resultar una evidència per alguns però, a mi, m'ha fet obrir els ulls en l'enfoc d'una campanya que estic duent a terme.

La gestió de la crisi i la lluita per l'audiència de Catalunya Ràdio i RAC1

Moment de la presentació de la nova programació de RAC1 a Vic el divendres 31 d'agost.

La nova temporada radiofònica de les dues grans emissores a Catalunya, RAC1 i Catalunya Ràdio, estrenada aquesta setmana, no depara grans canvis. L'emissora del grup Godó seguirà fonamentant l'èxit de la seva programació en els magazins El món, de Jordi Basté, i Versió RAC1, de Toni Clapés, amb l'única incorporació de l'espai Superdiumenge com a novetat destacada, una línia continuista que també adopta Catalunya Ràdio on repeteixen la majoria de programes, des d'El matí de Catalunya Ràdio, de Manel Fuentes, fins a l'informatiu Catalunya vespre, El Cafè de la República i El suplement, i les novetats se cenyeixen a l'estrena d'un concurs musical anomenat Els optimistes i el programa d'anàlisi El mirall. Amb aquestes armes intentaran liderar l'audiència que, segons els últims estudis, no es decanta clarament per cap de les dues; de fet l'últim informe de la Fundacc li atorga el lideratge a Catalunya Ràdio amb 645.000 oients diaris -i 634.000 a RAC1- mentre que l'EGM li'n dóna 675.000 a RAC1 -i 589.000 a Catalunya Ràdio-. La bona notícia de tot plegat és que la creació de l'emissora del grup Godó ha eixamplat l'audiència de ràdio en català i ha consolidat una alternativa radiofònica sòlida a Catalunya Ràdio que durant molts anys no va tenir ningú que li fes ombra. 

En la lluita per l'audiència que mantenen, serà interessant veure de quina manera gestionen la tardor calenta que s'augura, i la situació de crisi profunda que viu el país i de reivindicació sobiranista en un moment en què la ciutadania busca afinitats i respostes en els mitjans. Veurem com ho administra Catalunya Ràdio, encorsetada en el seu paper d'emissora pública i poc donada a pronunciaments ideològics clars, i quin és el tractament de RAC1, amb més marge de maniobra en la seva línia editorial i que sembla haver connectat amb les veus que reclamen un tracte fiscal més just per Catalunya i fins i tot la independència. De fet, només cal escoltar els editorials de Basté i Fuentes cada dia al capdavant dels seus programes, El món i El matí de Catalunya Ràdio, per adonar-se de la distància ideològica i de missatge entre l'una de l'altra: els sentits editorials del primer, molt crític amb l'injust tracte que rep Catalunya de l'Estat, i que fins i tot fa crides a la mobilització ciutadana, tenen una rèplica tèbia en la veu de Fuentes, amb un to molt més conciliador i moderat, més centrat en temes econòmics del “regne d'Espanya”, com ell mateix diu, que de Catalunya. Òbviament, res que ells mateixos no hagin deixat clar a títol individual: Basté ha participat en el vídeo de l'Assemblea Nacional Catalana de cara a l'11-S mentre que Fuentes té clar que el futur de Catalunya passa per Espanya, com diu en aquesta entrevista al diari Ara. Veurem si aquesta diferència en la línia ideològica dels dos programes més escoltats de Catalunya i dels seus presentadors serà també clau en la lluita per a l'audiència de les respectives emissores. No oblidem que cadascun d'aquests espais aporta un 70% de l'audiència total de l'emissora. 

Lluny de RAC1 i Catalunya Ràdio, en termes d'audiència, hi ha una altra lliga que disputen la resta d'emissores amb cobertura a tot Catalunya, o a gran part del territori, entre les quals hi ha Cadena Ser-Catalunya, Ràdio 4 i COM Ràdio (68.000 oients segons l'últim estudi de Fundacc), i on la continuïtat dels programes també és la tònica habitual en la nova temporada. A la Cadena Ser (425.000 oients segons l'últim estudi de Fundacc comptant-t'hi els programes en castellà i català) destaca la incorporació de Gemma Nierga a L'hora L, i el retorn de les retransmissions del Barça en OM i al web. A Ràdio 4 (20.000 oients diaris), tot i que no s'ha presentat la nova programació encara, repetiran Toni Marín al capdavant d'El Matí a 4 bandes i Xantal Llavina de Directe 4.0, a la tarda; a Cope Catalunya i Andorra (129.000 oients diaris) hi destaquen el magazín El Mati.Cope, amb Pepe Collado i Montse Rodríguez, i La Tarda Cope Catalunya, amb Carles García-Pastor. A Onda Cero (181.000 oients diaris) continua Els Imperdibles, de Llucià Ferrer, i comença Balanç, un programa econòmic; i a ABC Punto Radio Catalunya (76.000 oients), repeteixen Protagonistas Catalunya, amb Xavi Collado, i l'informatiu Primera Plana Catalunya. On sí que trobem canvis importants és a COM Ràdio (68.000 oients), que desapareix com tal i adopta el nom de la Xarxa, amb una programació descentralitzada i una major producció de programes de les emissores consorciades; també amb menys cobertura, donat que ha deixat d'emetre en una vintena de freqüències per una decisió judicial. 

El grup La iaia va oferir una mostra del seu talent musical durant l'acte.

Els que vam anar a la presentació vam poder gaudir amb la veu de Sílvia Pérez Cruz.

 

El gestor on-line d'enviaments, imprescindible per una gestió eficient de la base de dades

La base de dades (sigui de mitjans o d'empreses) s'ha de gestionar de manera eficient i per fer-ho cal tenir una eina adequada que estigui on-line i que sigui fàcil de gestionar i d'actualitzar. Hi ha al mercat diferents opcions (algunes de gratuïtes però amb limitacions, com MailChimp). A Monmar Comunicació, utilitzem una interfícia confeccionada per Ciclick ad hoc (la versió estàndar que es comercialitza s'ha batejat amb el nom de Smailing.net tot i que de moment el seu web no està operatiu) i que és perfectament exportable a qualsevol tipus d'organització o empresa. A continuació intentaré explicar-ne el seu funcionament a través de les següents imatges. Si en voleu més informació, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres.

Accés a la interfícia. Pot tenir diferents usuaris i cada un compta amb un accés a una part determinada del gestor (es donen permisos).

 Una de les segmentacions més necessàries és la relativa al territori.

Un  altre dels camps de segmentació de cada mitjà és la temàtica.

 
Fitxa d'un mitjà entrat. Es tracta d'un mitjà generalista, que inclou camps com la temàtica, l'idioma el territori i altres dades de contacte, com telèfon, adreça, etc

Fitxa interna d'un mitjà on s'hi van afegint els periodistes, la seccio(ns) on treballen i les seves dades de contacte.

Incorpora un cercador dels mitjans amb diferents camps (temàtica, territori i idioma).

Les notes de premsa queden emmagatzemades i es poden fer proves (autoenviament i visualització de la versió que queda penjada) abans de programar l'enviament.

 Els filtres d'enviament determinaran a quins contactes de la nostra base de dades arribarà cada nota de premsa. L'enviament es programa i es realitza automàticament.

Un cop realitzat l'enviament, arriba un correu notificant a quants contactes s'ha fet arribar la nota de premsa.

També pots controlar qui ha llegit la nota i descarregar la informació, que es va actualitzant, en un Excel.

La xarxa, la millor eina per fer la nostra base de dades de mitjans

Contràriament al que pensen alguns, la xarxa és un instrument molt potent a l'hora de confeccionar una base de dades de mitjans per a la nostra empresa o organització. Hi trobem el contacte de mitjans de tot tipus, sigui televisió, ràdio, diaris de paper, premsa digital o revistes, a banda d'altres informacions com audiència, temàtica i, en alguns casos, nom del director o responsable. És per tant molt útil tenir clar a on hem d'anar a buscar aquests contactes, a quins webs es concentren i quines són les associacions on s'agrupen els mitjans per poder realitzar la millor base de dades possible. Òbviament, tindrem en compte les característiques de la nostra organització a l'hora de triar els mitjans-objectiu (sector, situació en el territori, idioma de funcionament, etc) i de les informacions que els hi farem arribar. A continuació, us comentem alguns dels webs d'obligada visita.

Premsa (de pagament i gratuïta) i diaris digitals

. Al web de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal trobem el contacte d'unes 120 empreses i entitats editores de premsa comarcal i local en català i amb difusió de pagament (a l'apartat 'Publicacions associades'). Els tenim segmentats per comarques (amb mapa inclòs) o alfabèticament, i amb fitxes molt completes de cada mitjà que inclouen, a part de correu electrònic, telèfon i adreça, el nom del director, la difusió, el format, el preu, la data de fundació, etc, com es pot veure en El 3 de vuit, de Vilafranca del Penedès.

. El web de l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, que integra més de 240 mitjans entre capçaleres de premsa gratuïta i mitjans digitals, és també molt complet i publica la fitxa de cada mitjà, com Costa Magazine, amb el contacte, telèfon i adreça i altres dades com l'audiència, el format, el contingut, la tarifa de publicitat, els llocs on es distribueix, la periodicitat, etc. Hi ha un cercador que et permet trobar el mitjà per comarca i província i per tipus de publicació.

. També hi ha l'Asociación Española de la Prensa Gratuita (AEPG), que representa a les editorials de premsa gratuïta de l'Estat i a unes 150 publicacions i que ens permet accedir a la informació d'aquestes a través d'un cercador.

. L'Asociación de Editores de Diarios Españoles (AEDE) dóna informació sobre les xifres de difusió dels diaris associats (poc actualitzada) i un accés al seu web junt amb l'adreça i telèfon. Serveix per fer-te una idea dels noms dels principals diaris en castellà de l'Estat.

Televisions locals

. Al web de la Xarxa de Televisions Locals hi trobem el contacte d'una quarentena de canals locals de televisió (per exemple el Canal Taronja Osona), però també un mapa de Google que les situa a totes geogràficament i ens proporciona el seu web.

. L'Associació Catalana de Televisió, que defensa els interessos d'una quinzena d'empreses privades de televisió digital local, també compta amb un apartat on apareixen els seus associats tot i que no se'n pot consultar el contacte.

Ràdios

. El web de l'Associació Catalana de Ràdio, que integra les cadenes i emissores comercials privades catalanes, no té un apartat on es puguin veure totes les emissores però sí que hi podem accedir des de la portada clicant al logo de cada una d'elles i accedint al seu web.

. La Federació de Ràdios Locals de Catalunya ens proporciona el nom d'un centenar d'emissores de titularitat municipal o bé pertanyents a associacions culturals que podem cercar per comarques i clicant damunt d'un mapa, però no el contacte ni l'enllaç al seu web. Des de juny d'aquest any, l'entitat s'ha canviat el nom pel de Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i admet com a associat qualsevol tipus de mitjà local.

. L'Observatori de la Ràdio a Catalunya, treball d'un grup de recerca adscrit a la UAB, publica una extens llistat de webs d'emissores de ràdio catalanes partint de la informació obtinguda a la Guía de la ràdio i a la base de dades 'España en FM'.

. La Guía de la radio publica els webs de les emissores a Espanya ordenades per províncies en un llistat molt complet.

. La base de dades 'España en FM', que trobem al web de l'Asociación Española de Radioescucha, et permet segmentar les emissores per comunitats autònomes, províncies i localitats. Tot i que propociona poques dades de contacte, és vàlid per contrastar dades d'altres fonts.

Revistes

. Lesrevistes.cat és el web de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), entitat que agrupa unes 150 revistes en català d'informació general i especialitzades i que permet accedir a les dades de contacte de cadascuna d'elles, fer-ne cerques per temàtica i periodicitat; també comprar-les i subscriure-s'hi en la seva versió digital a través de zinio.

. L'Asociación de Revistas de Información (ARI), que agrupa unes 250 revistes de pagament en castellà i editades per una vintena d'empreses, conté les publicacions ordenades alfabèticament i amb unes fitxes que donen l'e-mail, telèfon, grup editorial, etc; hi podem trobar un pdf amb totes les publicacions associades agrupades per empreses editores.

Altres fonts

. El web del Grup de Laboratori de Comunicació Pública, iniciativa impulsada des de la Universitat Autònoma de Barcelona, publica a la portada un mapa estructurat per comarques i que situa els mitjans existents per pobles per bé que hi ha algunes dades per actualitzar i també moltes webs d'ajuntaments que es compten com a mitjà. És molt útil si tenim en compte la seva estructura per comarques i també la gran quantitat de dades que conté.  

. El web de l'empresa Información y Control de Publicaciones també ens proporciona dades de contacte dels mitjans que audita: siguin de pagament, gratuïts o bé de mitjans digitals. Ens faciliten les dades de contacte de l'empresa editora tot i que no és recomanable incorporar a la nostra base de dades el correu electrònic que hi consta perquè no sol correspondre al de la redacció o responsable periodístic del mitjà.

. El Col·legi de Periodistes a Catalunya, que ens proporciona dades força actualitzades dels mitjans que treballen a Tarragona i les Terres de l'Ebre a través de la Guia de la Comunicació, classificats per tipologia (Premsa escrita, ràdio, televisió, agència, periodistes freelance, empreses de comunicació..); també de Lleida, amb dades actualitzades al 2011, per bé que aquí cal baixar-se la guia en pdf.

. L'Ajuntament de Girona proporciona una Guia de mitjans de la demarcació i la ciutat força completa, amb telèfons i correus electrònics:

. L'Agenda de la Comunicación, que edita la Secretaria d'Estat de Comunicació, permet accedir a una ingent quantitat de contactes classificats segons el tipus de mitjà i que es pot consultar en línia o bé també es pot baixar en pdf.

. A nivell internacional, hi ha un projecte col·laboratiu anomenat Newspaper que ens dóna el nom i web de molts dels principals diaris que es publiquen al món i ens els col·loca sobre un Google map.

Un cop hem decidit quins mitjans ens interessen per a la base de dades, hi ha diverses circumstàncies que cal tenir en compte, com el fet de segmentar les dades en diferents camps (tipus de mitjà; temàtica; territori; idioma) la qual cosa ens ha de permetre 'afinar la punteria' amb les notes de premsa i enviar a cada u només aquelles en les quals poden estar interessats (si el mitjà està especialitzat en cultura no podem enviar-li informacions sobre economia, per exemple). Queda clar que la pitjor manera de conservar els contactes és en un document editable (tipus word, excel, etc) o en un gestor de correu electrònic perquè podem perdre totes les dades i no és gens pràctic. Cal apostar per un gestor on-line (sigui gratuït com Mailchimp) o fet ad hoc perquè ens facilitarà la segmentació dels enviaments i els resultats milloraran ostensiblement; a més, hi podrem connectar des de qualsevol dispositiu i compartir-lo amb altres usuaris. Per últim, caldrà treballar sempre la base de dades per ampliar-la i actualitzar-la; tampoc podem deixar de cuidar mai les relacions personals amb els periodistes, tant o més importants que la base de dades.

Per a qualsevol consulta gratuïta sobre com confeccionar una base de dades de mitjans o bé millorar el rendiment del teu gabinet de premsa, envia un correu a: info@monmar.net.

Si el que busques és una interfícia per segmentar la teva base de dades i poder gestionar les teves notes de premsa o bé vols provar la que utilitzem a Monmar Comunicació amb prop de 3.000 contactes i que ampliem cada dia, demana'ns informació.

La xarxa ens permet fer una base de dades de mitjans molt completa.

La nàutica ja no és el que era

Aquests són els 10 punts que posen de manifest que la nàutica ja no és el que era i que he inclòs en la meva xerrada sobre el món del mar i la navegació i les xarxes socials al Festival del Mar.

1. El sector ja no és el que era: el tancament de revistes

El model de negoci de les revistes nàutiques ha entrat en crisi per la seva difícil viabilitat econòmica i com a conseqüència de la gran davallada dels ingressos de publicitat, la falta de lectors i també per la competència dels suports on-line apareguts a la xarxa. Res que no estigui passant en altres sectors. Ha tancat recentment Navegar, editat per Motorpress Ibérica, i abans ho havien fet les capçaleres nàutiques de MC Ediciones: Yate, Náutica i Grandes Esloras. Per contra (i afortunadament), encara hi ha qui té el coratge de llançar nous projectes editorials com "Náutica y Yates M@gazine", que encapçalen Germán de Soler i Lluís Bosch, abans a MC Ediciones. En aquest context de canvis, també es circumscriu el canvi de propietat de la revista francesa Bateaux, referent dins les publicacions nàutiques europees, després del continuat descens de vendes dels últims anys, com explica la revista Mar Abierto, d'Enric Rosselló.

2. Canvis en la manera de publicitar-se

Ara qui vol vendre una embarcació no ho anuncia a les revistes nàutiques, abans farcides d'anuncis classificats, sinó que ho fa a portals com Cosasdebarcos.com, impulsat per Luis Fernández Cotero, i Topbarcos.com, més barats i efectius i que no paren de créixer en visites i en influència a la xarxa. El model de negoci i les regles del joc han canviat; també els jugadors: d'empreses editores com MC Ediciones i Motorpress el negoci s'està traslladant  a empreses de tecnologia com Intercom (Cosasdebarcos.com) o Güell Consulting (Topbarcos.com). A banda, les empreses nàutiques s'han llançat a obrir pàgines de venda on-line dels seus vaixells, sobretot pel que fa a embarcacions d'ocasió, com per exemple Hermanos Berga, de Cambrils.

3. La presència de la nàutica a Twitter

S'ha convertit en el canal d'informació per excel·lència a la xarxa. En el cas de la nàutica, el sector hi té una representació d'acord amb la seva dimensió; hi trobem des de clubs com el Club Nàutic Creixell (@clubnaucreixell), Club Nàutic El Balís (@cnelbalis), Club Nàutic Sant Feliu de Guíxols (@nauticsantfeliu); estacions nàutiques com la de l'Estartit (@enestartit); empreses com la drassana Quer (@querbarcelona), l'escola nàutica Escola Vent Nord (@escolaventnord), o organitzacions com ADIN (@adinassociacio), Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (@PortsCatalunya). Tothom voldria saber-ne la fórmula de l'èxit, però segurament no n'hi ha cap de concreta més que ser conscient que es tracta d'un canal bidireccional, per publicar i compartir continguts, i que pot ser molt útil per estar al dia d'un àmbit concret. La seva eficiència depèn en gran part de l'ús que se li doni i de la regularitat amb què s'utilitzi.

4. Més a Facebook que a Twitter

La nàutica té més presència a Facebook que no a Twitter, com passa a molts altres sectors. Òbviament perquè té més implantació en general com a xarxa social però també perquè encaixa perfectament amb l'activitat d'organitzacions i entitats, com clubs nàutics, als quals els dóna la possibilitat d'estar en contacte amb els seus socis i aficionats i crear una comunitat on-line. Facebook dóna viralitat als continguts i també la facilitat d'organitzar esdeveniments i donar-los conèixer, sense haver de recórrer a l'enviament massiu de correus electrònics. Hi trobem molts clubs nàutics: Club Nàutic Garraf, Club Nàutic Estartit, Club Nàutic Creixell, Club Nàutic l'Escala, etc. Un dels dilemes que es planteja a les organitzacions és si cal decantar-se per fer una pàgina o un perfil; la meva resposta sempre és que és millor optar per la pàgina (perquè, entre altres, no tenim límit de fans i, de fet, és la que Facebook recomana).

5. El blog corporatiu

Dins d'una estratègia digital sempre hem de contemplar la possibilitat de fer un blog però tenint en compte que, tot i que crear-lo és gratuït, fàcil i intuïtiu (les dues plataformes majoritàries de blogs són wordpress.com i blogspot-blogger) el que és més complicat és mantenir-lo actualitzat, aportar-hi informacions d'interès i posicionar-lo a la xarxa. El blog corporatiu, que parla en nom d'una empresa o organització, pot ser molt útil i positiu perquè: posiciona als cercadors, permet tenir subscriptors (que reben un correu cada vegada que publiquem un nou post) i fidelitzar un públic; pot convertir-se en un autèntic “centre de comunicació” on s'integren altres canals com Facebook, Twitter, etc. Cal, abans de posar-s'hi, saber perfectament, sobre què escriurem, qui ho farà, amb quina regularitat, en definitiva, incorporar el blog dins l'estratègia i el pla de comunicació de l'empresa i marcar-se uns objectius; si no és així, és millor no apostar-hi. En tenim diversos exemples a la xarxa, com el de l'Asociación de Empresas Náuticas de Baleares, que té un disseny personalitzat, i el del Club Nàutic Premià, on parla de les activitats que organitzen.

6. Els bloggers i la seva influència

Cada vegada més les accions de comunicació de les organitzacions tenen en compte els bloggers més destacats per la munió de seguidors i el notable nivell d'influència a la xarxa que han aconseguit. Trobem a la "blogosfera nàutica" algun nom realment actiu, com el del periodista especialitzat en nàutica Jaume Soler, que escriu sobre el món de la vela i de les regates.

7. Facebook com a canal de màrqueting i promoció

També hem de comptar amb Facebook per fer promocions dels nostres productes i com a canal per fer créixer la nostra base de dades de possibles clients. Hi ha una sèrie d'aplicacions (gratuïtes i de pagament) que ens posen fàcil aquesta tasca i que van associades a iniciatives com concursos i promocions per aconseguir augmentar el nombre de seguidors d'una marca o empresa a Facebook, com aquesta d'Álvarez Náutica, de Galícia.

8. La necessitat de fer màrqueting per correu electrònic

Un dels instruments cada vegada més necessari dins de l'estratègia de màrqueting de qualsevol empresa és comptar amb un gestor on-line que ens permeti enviar butlletins electrònics, segmentar la base de dades i fer un seguiment dels nostres enviaments. Ja sigui a través d'una eina que t'hagin fet a mida, com la que fem servir a Monmar Comunicació, o bé una altra de gratuïta (amb versió Premium) com Mailchimp, aquest recurs es fa indispensable, si volem dur a terme accions de màrqueting electrònic i tenir una bona base de dades a la qual poguem fer arribar les nostres informacions i propostes comercials.

9- Controlar les mètriques
Això que anomenen mètriques s'ha convertit en un fet habitual en tota estratègia digital i que hem de situar al final de la mateixa si volem tenir elements quantificables per valorar-ne el resultat. Una de les eines més conegudes en aquest sentit és Google Analytics que ens permet saber el nivell de visites del nostre web i també la procedència i continguts més valorats.

10. La reputació on-line (i off-line) tanca el cercle

La reputació digital és aquella que té la nostra empresa, organització o fins i tot la nostra marca personal a la xarxa, construida a partir de les opinions i comentaris s'hi verteixen per part de clients, usuaris i persones dins del sector en què ens movem. Cada vegada hi ha més instruments i experts en el tema. Va la pena en aquest sentit conèixer dos cercadors on-line que ens en donen dades: per un costat Pickanews, l'únic lloc gratuït que et diu què diuen els diaris i revistes de paper d'una determinada marca o empresa (cal dir que recentment han acotat el nombre de resultats que pots veure i no et mostra tots els que detecta); pickanews també et proporciona aparicions en webs i diaris digital; per l'altre costat, Topsy, que rastreja a Twitter i Google+ les referències.

Cosasdebarcos.com s'ha convertit en un portal de referència en la venda de vaixells d'ocasió.

Sobre Pickanews i altres formes de fer el teu propi clipping

Fa temps que tinc pendent fer un breu post sobre com fer un clipping (dossier d'espais publicats sobre un tema/client) tan sols amb els recursos que ens ofereix la xarxa. Doncs bé, avui, a les portes de Setmana Santa, ha arribat el dia. Aquí teniu els millors recursos en format de llistat:

- Pickanews, el número u: Per mi, el top de la llista ha de ser per al cercador Pickanews perquè és l'únic que et permet localitzar les notícies i articles que han sortit a la premsa de paper sobre una empresa, organització o iniciativa i, per tant, incorporar aquests espais al clipping sense necessitat d'haver de comprar tots els diaris durant uns dies. Un gran avantatge, sens dubte. A més et pots descarregar en baixa resolució la pàgina concreta on ha aparegut aquell espai i t'informa de l'edició i del número de la pàgina. També t'informa dels diaris digitals, webs i portals on ha sortit la notícia. Una de les mancances que té, almenys la versió gratuïta, és que no et detecta els espais publicats en la ràdio i la televisió. Ara, a banda d'incorporar un disseny renovat i més atractiu, si et registres et dóna gratuïtament cinc crèdits per descarregar-te articles dels diaris durant un mes de prova. Val la pena aprofitar-ho. Una altra cosa molt interessant (tot i que el seu funcionament no era massa fiable) són el sistema d'alertes que t'informa de la publicació de notícies relacionades amb un tema per correu electrònic.

- Huubs, el cercador de notícies en català: Ideat per l'empresa gironina iMente, el cercador Huubs és també molt útil per la gran quantitat de mitjans digitals on fa la teva cerca a banda de blogs i portals. Pots seguir el fil de les cerques que t'interessin a través d'un rss.

- El robot de Naciódigital.cat: Molt complet. Ideat pel grup de diaris digitals Grup Nació Digital, que edita Naciódigital.cat, Osona.com i ElRipollès.info entre altres, el robot et permet rastrejar què s'ha publicat sobre un tema o paraula concrets en serveis de Google com Google News i Google Blog Search; a portals com Flickr, Picasa, Live Search; a Youtube, Delicious i també a xarxes socials com Twitter. 
 
- Les alertes de Google: Òbviament, abans que res hem de pensar a fer les alertes pertinents a Google que diàriament ens informaran d'allò que el "gran" cercador detecta sobre les paraules que nosaltres li donarem i ens ho comunicarà via correu electrònic. És un instrument imprescindible per fer qualsevol clipping i per seguir tot allò que es diu a la xarxa d'un client.

Pickanews és l'únic cercador que et permet trobar els espais publicats en la premsa de paper.

Del “Social Media Day Manresa” em quedo amb els casos pràctics

De la jornada “Social Media Day Manresa” (no sé perquè però moltes d'aquestes jornades es decanten per donar-hi un nom en anglès; a Vic fan el “Ticketday”...), a la qual vaig assistir el passat dimecres al Palau Firal de Manresa em quedo amb els tres casos d'èxit del final. El de Jordi Millan @jordimillan), responsable de social media d'El Petit Celler, que va explicar com les seves convocatòries havien crescut gràcies a la difusió aconseguida a les xarxes socials i com això havia fet que la direcció de l'empresa se n'adonés de la importància estratègica en el negoci (va subratllar també la necessitat que hi hagi una coordinació en l'ús de les xarxes socials dins de l'empresa); el de Xavier Colomé (xcolome), responsable de màrqueting digital de Tous, que ens va mostrar un interessant i emotiu vídeo sobre el dia de l'àvia (molt bona idea aquesta d'instaurar el dia de l'àvia) i que es podia personalitzar, una experiència que en molts pocs dies va tenir molta viralitat a la xarxa; i finalment, en Màrius Cirera, responsable d'Internet de Munich (@mariuscirera) que ens va subratllar la importància de tenir bases de dades de clients, vital per al màrqueting i comercialització de quasevol empresa; la necessitat de tenir un jurat si fem un concurs a Facebook (“hi ha professionals d'aconseguir vots a FB”, va dir); o bé la conveniència de posar un photocall als nostres actes perquè els usuaris s'hi puguin fer fotos i difondre-les a les xarxes socials. Cirera va explicar que la tendència ara en vambes i calçat esportiu és la personalització, que l'usuari es pugui dissenyar el seu propi model i com les convocatòries anuals que fan per vendre els seus estocs sobrants (Munich Mer.cat) són tot un èxit gràcies a les xarxes socials. La resta de jornada va estar bé però cada vegada més tinc la sensació que aquest tipus de convocatòries s'assemblen massa entre elles i expliquen les mateixes coses: has d'estar a les xarxes socials; FB és més informal i social que Twitter, que és més informatiu; cal tenir una estratègia on-line preparada; el vídeo és el format més popular; etc. La jornada la van organitzar el Centre d'Aplicacions TIC de Manresa i l'Ajuntament de Manresa.

El Social Media Day de Manresa va ser tot un èxit de públic. Foto: CATIC.

 

Els silencis del cas Matas

Els últims dies he estat seguint amb interès el cas de Josep Maria Matas, el dirigent de CDC que va cobrar prop d'1 milió d'euros des de la seva empresa a l'Associació Catalana de Municipis mentre n'era el seu secretari general i que ha acabat sent destituït com a coordinador general de la Diputació de Barcelona. He seguit la seqüència dels fets però sobretot m'he fixat en les seves conseqüències i reaccions, tant de partits polítics, institucions implicades com al seguiment que n'han fet els mitjans de comunicació. I, la veritat, és que, en general i si atenem a la gravetat dels fets, que la pròpia ACM ha reconegut en un comunicat defensant-ne això sí la seva “legalitat”, la resposta ha estat més aviat escassa i poc contundent, en cap cas a l'alçada de les acusacions que se li imputen a Matas. Podríem dir que en la gestió de l'afer hi ha hagut alguna llum però també moltes ombres i silencis que han predominat per davant de les condemnes i l'exigència d'assumir responsabilitats i donar explicacions. 

D'entre tots els silencis que hi ha hagut, potser el més significatiu i el primer de tots és el del propi Matas, que no s'ha pronunciat sobre les acusacions i tan sols es va limitar a presentar la seva renúncia al càrrec de coordinador de la Diputació de Barcelona que en primera instància no se li va acceptar amb l'argument del propi president que “en cap cas s'ha comès cap irregularitat”. Després del de Matas, n'hi ha hagut altres, de silencis, que també criden l'atenció, potser per inseperats i poc justificables, com el de tots els partits polítics excepte Iniciativa per Catalunya que en cap moment han denunciat el cas, n'han demanat explicacions ni n'han parlat públicament. La pregunta és per què, si prediquen que la gestió pública ha de ser sobretot transparent, més encara en moments de crisi, aquí ni la reclamen ni semblen interessats com a mínim a aclarir els fets; senzillament miren cap a una altra banda. Corporativisme? Amiguisme? Tampoc la gestió que han fet dels mitjans del cas ha estat exemplar ni la difusió ha estat la que potser han merescut altres casos similars; la gran majoria dels més importants no s'ha fet ressò de la notícia fins que hi ha hagut la destitució de Matas i la fiscalia ha obert diligències sobre el cas, és a dir, fins al final (ho deia a “L'hora L” el director d'El País a Catalunya Francesc Valls). La pregunta és per què, davant un cas tan flagrant de presumpte corrupció, molts han decidit obviar-lo i posar el focus informatiu en altres temes. No tenia prou entitat ni interès informatiu? La notícia procedia d'un altre mitjà i s'havia d'esperar a tenir-ne més proves o que s'obrís una investigació?

Hi ha també dos temes més que em semblen especialment preocupants. El primer que es digui que “refacturar” uns serveis d'un tercer a una entitat que es financia amb diner públic com l'ACM sense cap altre motiu aparent que el de lucrar-se no és delicte, que en tot cas només és “amoral”; si això és així, carta blanca perquè molts altres puguin fer el mateix emparant-se en el cas Matas. I en segon lloc que es justifiqui la no intervenció d'ofici d'un organisme com l'Oficina Antifrau dient que ja es veia a venir que intervindria la Fiscalia Superior de Catalunya: si el tenim i no actua en casos com aquest, ni que sigui per posar el cas en mans de qui pertoqui, de què ens serveix? També el paguem amb diners públics. El cas de Matas, com els que coneixem massa sovint de corrupció política, és sobretot un descrèdit per la classe política, encarregada de gestionar els recursos públics i que ara més que mai hauria de practicar una gestió i de servei als ciutadans austera, honesta i transparent. I actuar amb tota la contundència i exemplaritat del món quan al cistell surt una poma podrida per evitar que s'acabin fent malbé tota la resta. 

Foto: Twitter Josep Maria Matas @josepmariamatas.