Del “Social Media Day Manresa” em quedo amb els casos pràctics

De la jornada “Social Media Day Manresa” (no sé perquè però moltes d'aquestes jornades es decanten per donar-hi un nom en anglès; a Vic fan el “Ticketday”...), a la qual vaig assistir el passat dimecres al Palau Firal de Manresa em quedo amb els tres casos d'èxit del final. El de Jordi Millan @jordimillan), responsable de social media d'El Petit Celler, que va explicar com les seves convocatòries havien crescut gràcies a la difusió aconseguida a les xarxes socials i com això havia fet que la direcció de l'empresa se n'adonés de la importància estratègica en el negoci (va subratllar també la necessitat que hi hagi una coordinació en l'ús de les xarxes socials dins de l'empresa); el de Xavier Colomé (xcolome), responsable de màrqueting digital de Tous, que ens va mostrar un interessant i emotiu vídeo sobre el dia de l'àvia (molt bona idea aquesta d'instaurar el dia de l'àvia) i que es podia personalitzar, una experiència que en molts pocs dies va tenir molta viralitat a la xarxa; i finalment, en Màrius Cirera, responsable d'Internet de Munich (@mariuscirera) que ens va subratllar la importància de tenir bases de dades de clients, vital per al màrqueting i comercialització de quasevol empresa; la necessitat de tenir un jurat si fem un concurs a Facebook (“hi ha professionals d'aconseguir vots a FB”, va dir); o bé la conveniència de posar un photocall als nostres actes perquè els usuaris s'hi puguin fer fotos i difondre-les a les xarxes socials. Cirera va explicar que la tendència ara en vambes i calçat esportiu és la personalització, que l'usuari es pugui dissenyar el seu propi model i com les convocatòries anuals que fan per vendre els seus estocs sobrants (Munich Mer.cat) són tot un èxit gràcies a les xarxes socials. La resta de jornada va estar bé però cada vegada més tinc la sensació que aquest tipus de convocatòries s'assemblen massa entre elles i expliquen les mateixes coses: has d'estar a les xarxes socials; FB és més informal i social que Twitter, que és més informatiu; cal tenir una estratègia on-line preparada; el vídeo és el format més popular; etc. La jornada la van organitzar el Centre d'Aplicacions TIC de Manresa i l'Ajuntament de Manresa.

El Social Media Day de Manresa va ser tot un èxit de públic. Foto: CATIC.

 

Els silencis del cas Matas

Els últims dies he estat seguint amb interès el cas de Josep Maria Matas, el dirigent de CDC que va cobrar prop d'1 milió d'euros des de la seva empresa a l'Associació Catalana de Municipis mentre n'era el seu secretari general i que ha acabat sent destituït com a coordinador general de la Diputació de Barcelona. He seguit la seqüència dels fets però sobretot m'he fixat en les seves conseqüències i reaccions, tant de partits polítics, institucions implicades com al seguiment que n'han fet els mitjans de comunicació. I, la veritat, és que, en general i si atenem a la gravetat dels fets, que la pròpia ACM ha reconegut en un comunicat defensant-ne això sí la seva “legalitat”, la resposta ha estat més aviat escassa i poc contundent, en cap cas a l'alçada de les acusacions que se li imputen a Matas. Podríem dir que en la gestió de l'afer hi ha hagut alguna llum però també moltes ombres i silencis que han predominat per davant de les condemnes i l'exigència d'assumir responsabilitats i donar explicacions. 

D'entre tots els silencis que hi ha hagut, potser el més significatiu i el primer de tots és el del propi Matas, que no s'ha pronunciat sobre les acusacions i tan sols es va limitar a presentar la seva renúncia al càrrec de coordinador de la Diputació de Barcelona que en primera instància no se li va acceptar amb l'argument del propi president que “en cap cas s'ha comès cap irregularitat”. Després del de Matas, n'hi ha hagut altres, de silencis, que també criden l'atenció, potser per inseperats i poc justificables, com el de tots els partits polítics excepte Iniciativa per Catalunya que en cap moment han denunciat el cas, n'han demanat explicacions ni n'han parlat públicament. La pregunta és per què, si prediquen que la gestió pública ha de ser sobretot transparent, més encara en moments de crisi, aquí ni la reclamen ni semblen interessats com a mínim a aclarir els fets; senzillament miren cap a una altra banda. Corporativisme? Amiguisme? Tampoc la gestió que han fet dels mitjans del cas ha estat exemplar ni la difusió ha estat la que potser han merescut altres casos similars; la gran majoria dels més importants no s'ha fet ressò de la notícia fins que hi ha hagut la destitució de Matas i la fiscalia ha obert diligències sobre el cas, és a dir, fins al final (ho deia a “L'hora L” el director d'El País a Catalunya Francesc Valls). La pregunta és per què, davant un cas tan flagrant de presumpte corrupció, molts han decidit obviar-lo i posar el focus informatiu en altres temes. No tenia prou entitat ni interès informatiu? La notícia procedia d'un altre mitjà i s'havia d'esperar a tenir-ne més proves o que s'obrís una investigació?

Hi ha també dos temes més que em semblen especialment preocupants. El primer que es digui que “refacturar” uns serveis d'un tercer a una entitat que es financia amb diner públic com l'ACM sense cap altre motiu aparent que el de lucrar-se no és delicte, que en tot cas només és “amoral”; si això és així, carta blanca perquè molts altres puguin fer el mateix emparant-se en el cas Matas. I en segon lloc que es justifiqui la no intervenció d'ofici d'un organisme com l'Oficina Antifrau dient que ja es veia a venir que intervindria la Fiscalia Superior de Catalunya: si el tenim i no actua en casos com aquest, ni que sigui per posar el cas en mans de qui pertoqui, de què ens serveix? També el paguem amb diners públics. El cas de Matas, com els que coneixem massa sovint de corrupció política, és sobretot un descrèdit per la classe política, encarregada de gestionar els recursos públics i que ara més que mai hauria de practicar una gestió i de servei als ciutadans austera, honesta i transparent. I actuar amb tota la contundència i exemplaritat del món quan al cistell surt una poma podrida per evitar que s'acabin fent malbé tota la resta. 

Foto: Twitter Josep Maria Matas @josepmariamatas.