dissabte, 31 de desembre del 2011

“Alive and kicking”, i l'any que ve déu dirà...


Els anglesos tenen la dita “alive and kicking” per referir-se a algú o alguna cosa que, malgrat les dificultats, segueix viu i ben viu. Bé, doncs això és precisament des del punt de vista professional el que tinc al cap en acabar aquest 2011 referit a la meva persona, assegut al menjador de casa i escrivint aquestes ratlles, amb la vista posada al 2012 que, òbviament no pinta bé, però que encaro amb els mateixos ànims i amb més projectes que aquest any que avui deixem. L'any que ve déu dirà..., com diu una altra frase popular.

Tot i que l'any que s'acaba serà recordat com un dels més durs del període de crisi que vivim des del 2008, des del punt de vista professional en vull fer un balanç positiu i encoratjador. Heus aquí les accions més destacades que hem dut a terme des de Monmar Comunicació aquest 2011.

Aquest ha estat un any marcat per les noves col·laboracions i serveis, buscant allò tan cert que la unió fa la força, per exemple en un camp com la formació sobre xarxes socials i el web 2.0 adreçada a l'empresa, que hem incorporat als nostres serveis, i que vam encetar amb un mini taller, impartit junt a la Gemma Urgell, a Can Gual, magnífica casa rural de l'Ametlla del Vallès. En aquest mateix capítol i també en el de la participació en actes públics, cal esmentar una sessió formativa adreçada al sector nàutic i marítim al Port de Tarragona i una taula rodona en què vaig participar en el marc de l'E-week sobre com ha afectat la revolució digital a la comunicació corporativa i el periodisme en general.

Una altra col·laboració que ens ha permès ampliar horitzons és la que hem establert amb l'agència de comunicació Grup Essa, de Barcelona, la qual ens ha donat l'oportunitat de treballar per a una institució de referència en el camp del turisme al nostre país. A ells, hem d'agrair la proposta d'assumir projectes plegats, un fet que ens ha permès tractar la comunicació més globalment i que va sorgir del contacte fet a un grup de debat de Linkedin del qual sóc administrador.

Però aquest any el recordarem sobretot per un gran projecte, el Congrés de Llibreters en Llengua Catalana, del qual exercim de secretaria tècnica i que ja es troba en la seva recta final, a poc més d'un mes vista de l'esdeveniment. Ha estat un plaer haver tingut la confiança del Gremi de Llibreters per tirar endavant aquesta tasca, que ens vam plantejar com un repte per la seva dimensió, i que ens ha permès conèixer a fons el sector de les llibreries i de la cultura en general, però que sobretot ens ha donat experiència en l'organització d'un congrés i en la gestió d'aspectes com la confecció del programa; la coordinació de la logística i les inscripcions; la creació del web i elements de difusió; o bé la imatge gràfica (obra de la dissenyadora Silvia Blanco), etc. Un congrés molt transversal on, per cert, han participat com a articulistes col·laboradors nombroses firmes de prestigi i personatges coneguts, com Mònica Terribas, Martí Gironell, Patrícia Gabancho, etc.

També recordarem el 2011 pels clients que hem incorporat. Alguns de renom i amb projecció internacional, com Fundició Dúctil Benito, ara Benito Urban, per a qui vam començar encarregant-nos amb èxit de projectar el seu Concurs d'Escultura més enllà de la comarca d'Osona; un treball al qual han seguit un parell d'encàrrecs més, l'últim d'ells relacionat amb una instal·lació d'enllumenat en una autopista de Màlaga. També hem sumat com a clients la revista literària Lletres, que edita el Grup del Llibre i que ha arribat recentment al seu número 50, i la drassana Grup Aresa Internacional.

Un any que hem tingut el plaer de tancar amb una acció de RSC (Responsabilitat Social Corporativa) i que ha consistit en participar en la difusió del concert solidari de gospel del grup The Gospel Viu Choir a l'Atlàntida de Vic a favor de l'ONG Sonrisas de Bombay. Una iniciativa, sorgida de la mà de la tonenca Berta Baulenas, que es va saldar amb un èxit rotund tant pel que fa al públic com a la recaptació.

No vull oblidar-me tampoc el gran èxit de dues convocatòries de mitjans fetes a Barcelona, concretament a l'Autoritat Portuària, en nom de la Fundació Mar: l'una per presentar un sistema ecològic de navegació amb un motor elèctric i l'altra sobre el balanç de l'estudi Silmar que tracta l'estat del litoral català, on van acudir prop d'una vintena de mitjans. Els que ens dediquem a fer convocatòries sabem que això passa poc sovint.

Aquest 2011 també el recordarem, malauradament, pels efectes de la crisi en l'activitat dels nostres clients amb especial incidència als que pertanyen al sector nàutic, que ha viscut els últims anys el tancament de diverses empreses i una important caiguda en la venda d'embarcacions i accessoris. Un context econòmic advers que també ha afectat a les llibreries que han vist com les vendes se'ls reduïen un 20% els últims tres anys. Malgrat tot, aquest 2011 també hem vist com s'ha consolidat i expandit Grup Nació Digital, amb l'obertura de nous diaris digitals i projectes editorials i amb el qual hem ampliat recentment la col·laboració per ocupar-nos de la seva comunicació corporativa.

Vull des d'aquí agrair la confiança que any rere any ens fan o ens han començat a fer clients com ADIN, el Fòrum Marítim Català, el Gremi de Llibreters, Grup Nació Digital, la revista Europa-Grupo Prisa, el cicle literari Tocats de Lletra, la Fundació Mar, Can Gual, Grup Aresa Internacional, Benito Urban, Grup Revista Lletres...a tots ells molt bon any! I també vull donar les gràcies a tots els que m'han acompanyat en un moment o altre en alguns dels projectes de Monmar Comunicació: Helena Ges, Carles Muñoz, Aleix Aymerich, Xevi Ruiz, Albert Bagué i Silvia Blanco. A tots ells moltes gràcies pel treball i la implicació sense els quals no s'haurien aconseguit els mateixos resultats.

En definitivia, el balanç d'aquest any ha de ser forçosament positiu no només per la feina feta sinó pels camins i fronts oberts de cara a l'any que encetarem demà. Un demà en què el lema ha de seguir sent allò de “tot està per fer i tot és possible”, com deia Martí Pol. Deixeu-me finalment desitjar-vos a tots aquells que llegiu aquestes línies un feliç 2012 i que la crisi, i l'exagerada difusió que se'n fa d'ella, no ens amargui la vida. Salut.

Us deixo, com a felicitació-desig de cara al 2012, amb el tema dels Simple Minds "Alive and kicking" (Viu i ben viu / "Vivito i coleando"), que també m'ha servit per titular aquest post.

dijous, 1 de desembre del 2011

Llums i ombres del periodisme i la comunicació corporativa des de la xarxa

El debat sobre com la revolució digital ha afectat a la comunicació corporativa i el periodisme en general del passat 9 de novembre al Vit de Vic en el marc de l'e-week (aquí en teniu el vídeo) va posar de manifest el consens existent sobre els efectes positius que el web 2.0 ha tingut en les rutines informatives tant dels mitjans com de les empreses i les institucions, però també aquells aspectes menys beneficiosos que es van encarregar de desgranar els participants. Així, Miquel Àngel Escobar, secretari general de la UGT a Catalunya, va alertar del nivell de risc que existeix per la reputació corporativa de qualsevol empresa o institució el fet que tothom pugui opinar-ne lliurament a la xarxa; Salvador Cot, director de Naciódigital.cat, va reconèixer que els periodistes vivim en “un estat de perplexitat total” davant la incertesa del nostre futur i del fet que els ciutadans ens han arrabassat el monopoli de la informació. En el mateix sentit, Alba Felip, corresponsal de La Vanguardia i tècnica de comunicació de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, va lamentar que ara gairebé fos impossible treure una exclusiva perquè qualsevol persona, amb una connexió a Internet, es capaç d'anticipar-se a esbombar la notícia abans que cap periodista. Josep Comajoan, director adjunt d'El 9 Nou, va constatar que la societat "hiperconnectada" en què vivim l'obliga a viure pendent de les novetats a través de les eines digitals. A l'altra costat de la balança, es van esmentar els nombrosos beneficis que ha aportat l'eclosió del món digital i les seves eines, com el Whatsapp, aplicació que permet fer entrevistes dels del mòbil, Twitter, molt útil per monitoritzar les fonts d'informació, o bé l'ús del vídeo, de les xarxes socials amb finalitats corporatives i també dels sms con a eficaç canal de comunicació intern.

Però, el debat també va servir per constatar la diferència d'interessos que ens mou als periodistes de mitjans i als de font, classificació que descriu molt bé en quin costat està cadascun, i que mentre uns parlen d'exclusives i de personalitzar les informacions per donar-hi un valor afegit i tenir mès audiència, i constaten les facilitats que en això els ha donat el món 2.0, els altres parlem de com aprofitar aquests instruments per fer arribar la informació directament al nostre públic objectiu, sense passar pel filtre dels mitjans. Compartim ofici però no interessos ni públics per bé que, com que parlem el mateix llenguatge i ens uneix certa afinitat i sentiment de pertinença a un mateix col·lectiu, acabem per entendre'ns i col·laborar moltes vegades. El fet cert és que les institucions i empreses segueixen necessitant als mitjans per difondre els seus missatges i projectar la seva imatge, més que no a l'inrevés, com a principals prescriptors que en són, i que la revolució digital els ha facilitat un accés més ràpid i eficient a aquests i la possibilitat d'obrir noves vies de comunicació cap als seus públics.

El debat va subratllar alguns dels handicaps del web 2.0.