• Com definiries la situació actual del periodisme? Difícil, però tant per a periodistes com per a empreses. Els primers per la falta de perspectives laborals, pels acomiadaments massius i reducció de plantilles i de sou que hi ha hagut a la pràctica totalitat de mitjans els últims anys a causa de la crisi; i les empreses, perquè la davallada d'ingressos i el canvi de paradigma que viu el sector les està empenyent cap a un panorama complicat de resoldre.
• Què creus que és el que falla en la professió? Potser s'ha perdut allò que està en els orígens del periodisme, que és veure i viure el que està passant i explicar-ho. Hi ha més periodisme de despatx i menys de carrer, i això segur que perjudica la qualitat de les informacions. I ara més que mai, el que vol informar-se pot triar entre un munt de propostes periodístiques, sorgides els últims temps, majoritàriament a l'àmbit d'internet. És cert que han desaparegut molts mitjans, i ha hagut fusions (la d'El Punt amb l'Avui; Telecinco i Cuatro; Antena 3 i La Sexta), però, com dic, també n'han aparegut de nous.
• Creus que els periodistes som els primers que menyspreem l’ofici? Per què? No, en absolut; el que se sent periodista seguirà sent el primer defensor de l'ofici i dels beneficis que aquest aporta a una societat que vol estar ben informada. Els atacs al periodisme solen venir més de fora que de dins i, normalment, són interessats, és a dir, parteixen d'algú a qui no interessa que els mitjans exerceixin la seva funció de control i de denúncia dels poders.
• Quina solució veus per la crisi del periodisme? Si per crisi del periodisme ens referim a la falta d'oportunitats laborals i la precarització del mercat, no només n'hi ha una, de resposta, sinó que hi ha diferents explicacions: canvi de paradigma i de model de negoci a partir de la revolució digital, la sobreoferta de titulats, transformació dels hàbits i consums d'informació per part dels usuaris, etc. El que està clar és que la continuïtat de les empreses periodístiques anirà lligada a la recuperació de l'economia en general. També crec que l'ofici no morirà mai, en tot cas es transformaran els gèneres i els formats, el canal en definitiva, però no la professió. Només cal veure que ara hi ha més periodistes que mai i també més centres universitaris on s'imparteix la carrera.
• El futur del periodisme està només a Internet? No, segur que no. Internet ha estat l'àmbit on s'han creat nous mitjans i llocs de treball els últims anys, però no únicament. També han sorgit mitjans convencionals, com l'Ara, que ha apostat fort per les noves tecnologies amb la seva versió digital, o, publicacions en l'àmbit econòmic com L'Econòmic, referent en aquest tipus d'informació, o bé un que veurà la llum pròximament, Alternativas Económicas; a més en aquests dos casos es tracta de mitjans creats per periodistes que s'han constituït en cooperatives. En tot cas, els mitjans de paper, tots ho tenim clar, tindran un altre paper en el futur, potser perdran influència però no desapareixeran, senzillament es transformarà el seu ús i consum.
• Creus que Internet ha ajudat o ha empitjorat el periodisme? Internet en si mateix no ha fet res, és l'ús del canal que n'ha fet el periodisme. Potser el fet que els mitjans, sobretot els diaris, hi hagin abocat continguts per no quedar fora del procés de digitalització ha anat en detriment seu i del sector i ha contribuït a refermar la creença que a Internet tot és gratuït. De tota manera, ara es comença a replantejar aquest tema i ja hi ha mitjans que fan pagar per accedir als seus continguts, i crec que aquesta fórmula s'estendrà en el futur. Personalment, no ho veig malament, en definitiva es tracta de fer pagar per un 'producte' que també té un cost i aquest fet li dóna més valor que si és gratuït.
• Poden conviure periodistes “de paper” i periodistes d’“Internet”? Perfectament. L'ofici està en un moment de transformació total, però, com he dit abans, l'essència seguirà sent la mateixa: informar a la societat i exercir de mecanisme de control dels poders. Cada vegada més, també per causa de la crisi, es dóna el fet que els periodistes han de treballar tant per un format com per l'altre, una tendència que seguirà i que exigirà que els futurs professionals siguin polivalents. De tota manera, aquesta distinció de periodistes de paper i d'internet està cada cop més fora de lloc, si tenim en compte que molts ja utilitzen els dos canals, i, segurament anirà perdent vigència fins a desparèixer.
