La nàutica ja no és el que era

Aquests són els 10 punts que posen de manifest que la nàutica ja no és el que era i que he inclòs en la meva xerrada sobre el món del mar i la navegació i les xarxes socials al Festival del Mar.

1. El sector ja no és el que era: el tancament de revistes

El model de negoci de les revistes nàutiques ha entrat en crisi per la seva difícil viabilitat econòmica i com a conseqüència de la gran davallada dels ingressos de publicitat, la falta de lectors i també per la competència dels suports on-line apareguts a la xarxa. Res que no estigui passant en altres sectors. Ha tancat recentment Navegar, editat per Motorpress Ibérica, i abans ho havien fet les capçaleres nàutiques de MC Ediciones: Yate, Náutica i Grandes Esloras. Per contra (i afortunadament), encara hi ha qui té el coratge de llançar nous projectes editorials com "Náutica y Yates M@gazine", que encapçalen Germán de Soler i Lluís Bosch, abans a MC Ediciones. En aquest context de canvis, també es circumscriu el canvi de propietat de la revista francesa Bateaux, referent dins les publicacions nàutiques europees, després del continuat descens de vendes dels últims anys, com explica la revista Mar Abierto, d'Enric Rosselló.

2. Canvis en la manera de publicitar-se

Ara qui vol vendre una embarcació no ho anuncia a les revistes nàutiques, abans farcides d'anuncis classificats, sinó que ho fa a portals com Cosasdebarcos.com, impulsat per Luis Fernández Cotero, i Topbarcos.com, més barats i efectius i que no paren de créixer en visites i en influència a la xarxa. El model de negoci i les regles del joc han canviat; també els jugadors: d'empreses editores com MC Ediciones i Motorpress el negoci s'està traslladant  a empreses de tecnologia com Intercom (Cosasdebarcos.com) o Güell Consulting (Topbarcos.com). A banda, les empreses nàutiques s'han llançat a obrir pàgines de venda on-line dels seus vaixells, sobretot pel que fa a embarcacions d'ocasió, com per exemple Hermanos Berga, de Cambrils.

3. La presència de la nàutica a Twitter

S'ha convertit en el canal d'informació per excel·lència a la xarxa. En el cas de la nàutica, el sector hi té una representació d'acord amb la seva dimensió; hi trobem des de clubs com el Club Nàutic Creixell (@clubnaucreixell), Club Nàutic El Balís (@cnelbalis), Club Nàutic Sant Feliu de Guíxols (@nauticsantfeliu); estacions nàutiques com la de l'Estartit (@enestartit); empreses com la drassana Quer (@querbarcelona), l'escola nàutica Escola Vent Nord (@escolaventnord), o organitzacions com ADIN (@adinassociacio), Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (@PortsCatalunya). Tothom voldria saber-ne la fórmula de l'èxit, però segurament no n'hi ha cap de concreta més que ser conscient que es tracta d'un canal bidireccional, per publicar i compartir continguts, i que pot ser molt útil per estar al dia d'un àmbit concret. La seva eficiència depèn en gran part de l'ús que se li doni i de la regularitat amb què s'utilitzi.

4. Més a Facebook que a Twitter

La nàutica té més presència a Facebook que no a Twitter, com passa a molts altres sectors. Òbviament perquè té més implantació en general com a xarxa social però també perquè encaixa perfectament amb l'activitat d'organitzacions i entitats, com clubs nàutics, als quals els dóna la possibilitat d'estar en contacte amb els seus socis i aficionats i crear una comunitat on-line. Facebook dóna viralitat als continguts i també la facilitat d'organitzar esdeveniments i donar-los conèixer, sense haver de recórrer a l'enviament massiu de correus electrònics. Hi trobem molts clubs nàutics: Club Nàutic Garraf, Club Nàutic Estartit, Club Nàutic Creixell, Club Nàutic l'Escala, etc. Un dels dilemes que es planteja a les organitzacions és si cal decantar-se per fer una pàgina o un perfil; la meva resposta sempre és que és millor optar per la pàgina (perquè, entre altres, no tenim límit de fans i, de fet, és la que Facebook recomana).

5. El blog corporatiu

Dins d'una estratègia digital sempre hem de contemplar la possibilitat de fer un blog però tenint en compte que, tot i que crear-lo és gratuït, fàcil i intuïtiu (les dues plataformes majoritàries de blogs són wordpress.com i blogspot-blogger) el que és més complicat és mantenir-lo actualitzat, aportar-hi informacions d'interès i posicionar-lo a la xarxa. El blog corporatiu, que parla en nom d'una empresa o organització, pot ser molt útil i positiu perquè: posiciona als cercadors, permet tenir subscriptors (que reben un correu cada vegada que publiquem un nou post) i fidelitzar un públic; pot convertir-se en un autèntic “centre de comunicació” on s'integren altres canals com Facebook, Twitter, etc. Cal, abans de posar-s'hi, saber perfectament, sobre què escriurem, qui ho farà, amb quina regularitat, en definitiva, incorporar el blog dins l'estratègia i el pla de comunicació de l'empresa i marcar-se uns objectius; si no és així, és millor no apostar-hi. En tenim diversos exemples a la xarxa, com el de l'Asociación de Empresas Náuticas de Baleares, que té un disseny personalitzat, i el del Club Nàutic Premià, on parla de les activitats que organitzen.

6. Els bloggers i la seva influència

Cada vegada més les accions de comunicació de les organitzacions tenen en compte els bloggers més destacats per la munió de seguidors i el notable nivell d'influència a la xarxa que han aconseguit. Trobem a la "blogosfera nàutica" algun nom realment actiu, com el del periodista especialitzat en nàutica Jaume Soler, que escriu sobre el món de la vela i de les regates.

7. Facebook com a canal de màrqueting i promoció

També hem de comptar amb Facebook per fer promocions dels nostres productes i com a canal per fer créixer la nostra base de dades de possibles clients. Hi ha una sèrie d'aplicacions (gratuïtes i de pagament) que ens posen fàcil aquesta tasca i que van associades a iniciatives com concursos i promocions per aconseguir augmentar el nombre de seguidors d'una marca o empresa a Facebook, com aquesta d'Álvarez Náutica, de Galícia.

8. La necessitat de fer màrqueting per correu electrònic

Un dels instruments cada vegada més necessari dins de l'estratègia de màrqueting de qualsevol empresa és comptar amb un gestor on-line que ens permeti enviar butlletins electrònics, segmentar la base de dades i fer un seguiment dels nostres enviaments. Ja sigui a través d'una eina que t'hagin fet a mida, com la que fem servir a Monmar Comunicació, o bé una altra de gratuïta (amb versió Premium) com Mailchimp, aquest recurs es fa indispensable, si volem dur a terme accions de màrqueting electrònic i tenir una bona base de dades a la qual poguem fer arribar les nostres informacions i propostes comercials.

9- Controlar les mètriques
Això que anomenen mètriques s'ha convertit en un fet habitual en tota estratègia digital i que hem de situar al final de la mateixa si volem tenir elements quantificables per valorar-ne el resultat. Una de les eines més conegudes en aquest sentit és Google Analytics que ens permet saber el nivell de visites del nostre web i també la procedència i continguts més valorats.

10. La reputació on-line (i off-line) tanca el cercle

La reputació digital és aquella que té la nostra empresa, organització o fins i tot la nostra marca personal a la xarxa, construida a partir de les opinions i comentaris s'hi verteixen per part de clients, usuaris i persones dins del sector en què ens movem. Cada vegada hi ha més instruments i experts en el tema. Va la pena en aquest sentit conèixer dos cercadors on-line que ens en donen dades: per un costat Pickanews, l'únic lloc gratuït que et diu què diuen els diaris i revistes de paper d'una determinada marca o empresa (cal dir que recentment han acotat el nombre de resultats que pots veure i no et mostra tots els que detecta); pickanews també et proporciona aparicions en webs i diaris digital; per l'altre costat, Topsy, que rastreja a Twitter i Google+ les referències.

Cosasdebarcos.com s'ha convertit en un portal de referència en la venda de vaixells d'ocasió.