Decidit a treballar i establir-te al Regne Unit o als Estats Units? Aquests testimonis t'ajudaran.

Tothom sap que la millor manera d'aprendre una llengua és tenir l'obligació de practicar-la cada dia al país on es parla. Conscient d'aquest fet i decidit a millorar el seu nivell d'anglès, un amic m'ha demanat consell per tal d'anar-se'n a treballar a Anglaterra o un país anglosaxó. Per poder-lo ajudar he demanat informació a diferents contactes, sobretot de Linkedin, i aquestes són les respostes que m'han donat, adreçades a ell i que segur que poden ser d'interès per altra gent que té la intenció de fer el pas. Queda clar que és molt més fàcil establir-se al Regne Unit, que forma part de la Unió Europea, que no als Estats Units, que t'exigeix un visat, però també que la principal dificultat no és l'idioma precisament... 

Cristina Torra, periodista i social media manager; viu a Guildford, a prop de Londres (Twitter: @cristinatorra) (perfil a Linkedin)
“Només fa quatre mesos que visc a Anglaterra on vaig venir a treballar amb el meu xicot. Vivim a Guildford, a 30 minuts en tren del centre de Londres. Si vol venir a la capital, li aconsello que segueixi la pàgina de Facebook Catalans a Londres que publica ofertes d'habitacions que queden lliures. Sobre l'anglès, jo vaig fer un curs de tres mesos al Guildford College però a Google trobarà moltes opcions en aquest sentit. Pel que fa a la feina, no és difícil de trobar-ne de no qualificada; jo cada dia veig ofertes per treballar a botigues i restaurants i, pel que sembla, a Londres encara hi ha més oferta. Personalment, no n'he buscat perquè estic treballant com a freelanceper a empreses catalanes. El meu consell és que, si té algun estalvi, que agafi primer un allotjament temporal (per exemple a través d'AirBnB) i busqui in situ el lloc on vol viure, l'escola i la feina. Si és una mica espavilat no li costarà. Tinc un amic que ha estat tres mesos a Edimburg i que recomana que es contracti tot de cop, tant l'escola com l'allotjament, o que es miri per internet quin centre li interessa més per contractar-lo des d'aquí ja que també gestionen allotjaments; ell va fer-ho a través de Timpany, una empresa intermediària, i està convençut que fent-ho directament podria haver aconseguit millor preu”. 

Roger Peñarroya, director de l'empresa de tecnologia Global ICT Services; viu a Bristol, al

sud d'Anglaterra (Twitter: @rogerpz) (perfil a Linkedin) 
“La veritat és que tot el procés que hem hagut de dur a terme per venir cap aquí, instal·lar-nos a Bristol i començar a treballar no ha estat fàcil. Per a qualsevol gestió et demanen una adreça anglesa i, si no la tens, tot es fa més complicat. Hi ha, però, agències que et faciliten tots els tràmits. Si no li importa començar amb una casa compartida o un lloc com un alberg potser seria l’opció més fàcil. Li passo aquest enllaç http://mevoyalmundo.com/trabajar-en-bristol/ on podrà trobar informació de la zona on visc però també d'altres llocs del Regne Unit. Li recomanaria que eviti Londres ja que el cost de vida és altíssim. A Google trobarà moltíssima informació d’interès". 

Julian Melbourne, director d'exportació de Quality Espresso, és de Manchester i actualment viu a Catalunya (perfil a Linkedin)
D'entrada,li recomanaria escollir una ciutat important, com Bristol o Manchester i no necessàriament Londres, i, abans de venir, buscar una habitació de lloguer en una casa; ho pot trobar amb facilitat amb una aplicació com AirBnB. A partir d'aquí, podrà cercar una escola d'idiomes per estudiar anglès durant tres mesos alhora que busca feina. De tota manera, una vegada in situ, i amb l'anglès millorat, aconseguir treball li serà més fàcil. Marxar des de Barcelona amb tot lligat és impossible".



Xavier Vilà, corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units; viu a Washington

(Twitter: @xvila_catradio) (perfil a Linkedin)
“El primer consell seria no venir sense res lligat. Són molt estrictes amb la paperassa i no es pot treballar legalment sense almenys un visat que expedeix l'ambaixada a Madrid. L'altra possibilitat és matricular-se on line a una escola d'idiomes americana i amb aquest pagament entrar com si es vingués de turisme -omplir l'ESTA i tenir 3 mesos de coll-. Una vegada aquí, podria investigar coses sobre els seus interessos. També podria consultar amb la Cambra de Comerç dels EUA a Espanya (Amchamspain), que té la seu a Nova York, i amb l'Instituto Cervantes, amb seu a Nova York i Chicago”.

Marta Benito, propietària de l'agència de comunicació Agenda BCNY als Estats Units; viu a Nova York (@Twitter @martabsas) (perfil a Linkedin)
“Els Estats Units és dels llocs més difícils de venir si som europeus donat que és imprescindible tenir un visat. Si vol venir a estudiar s'ha d'informar sobre com aconseguir el visat d'estudiant que li permetrà viure legalment al país sempre i quan estudiï un mínim d'hores a la setmana. El problema és que no permet treballar legalment i, com a molt, podria fer-ho de pràctiques (algunes pagades) o bé també de cambrer, a la cuina d'un restaurant o algunes botigues però sense contracte. Una altra opció és buscar una feina del seu camp, des de Catalunya, abans de venir i que l'empresa que el contracti li faci el visat. També pot plantejar-se anar al Regne Unit, que sempre és molt mes fàcil pel fet que no surt d'Europa. També crec que la Cambra de Comerç espanyola als EUA el pot orientar”.

Les deu claus per sortir als mitjans

Aquest post resumeix els punts clau de la xerrada "Vull aparèixer als mitjans: com ho he de fer" que vaig donar el passat 12 de Coworking Tona. 

1 Comença per l'estratègia. Hem de començar per confeccionar un pla, una estratègia que reculli uns objectius tangibles (per exemple a quins mitjans volem arribar), i que plasmi, amb l'ajuda del client, les fortaleses de la idea, allò que pot interessar als mitjans. En aquesta fase inicial, intentarem respondre a tots els interrogants que se'ns plantegen: el què (missatge), el com i quan (la manera i moment de transmetre), el qui (portaveu), l'on (lloc); també els perquès (objectius). És bàsic tenir tots els detalls lligats i acordats amb l'empresa abans de posar-nos a treballar. 

Al principi: l'estratègia.

2 Els perquès. A l'inici de qualsevol estratègia hi ha d'haver lloc per als perquès. El client ha de saber per què vol aparèixer als mitjans. Si per vendre més, per arribar als mitjans locals, reforçar la seva estratègia comercial en els mercats internacionals, o bé, més enllà del tema comercial, per augmentar la seva reputació i fer-se un nom en el sector. Potser, el que necessita és més un pla de mitjans que una campanya de comunicació... 3 Home mossega a gos: el missatge. Per elaborar el missatge, haurem de conèixer a fons els punts forts del nostre client a fi de trobar aquell aspecte més singular i noticiable. És aquí on hem de tenir en compte que el que interessa als mitjans és allò diferent i excepcional. Que un home mossegui un gos sempre és notícia. Us poso dos exemples: el de Gustos, una botiga creada a Vic al 2012 i que va aconseguir èxit mediàtic gràcies a la idea que era la primera a vendre carn fresca amb un sistema de vending. O bé el d'Espai Zero, a Olot, al qual la singularitat de ser un espai autosuficient energèticament, únic a Catalunya i l'Estat, li va servir com a punta de llança per anunciar la fusió de les empreses de dos joves empresaris catalans.

La notícia: home mossega a gos.

 

4 Quan? La importància de la data i l'hora. Un cop embastat el missatge, passarem a decidir el moment del llançament: el quan. Per fer-ho, comprovare. m en l'agenda dels mitjans que la data no coincideixi amb un esdeveniment que el pugui eclipsar. També evitarem programar-lo en dies poc favorables, com divendres o festius, en què els mitjans tenen menys recursos. Quant a l'hora, si es tracta d'una convocatòria, millor si es realitza entre les 10 i les 11 h perquè els periodistes tenen major disponibilitat i la notícia pot ser recollida pels informatius i qualsevol mitjà al llarg del dia. 

 5 Qui parlarà? El portaveu. El portaveu té més importància de la que se li concedeix. És una figura vital en qualsevol organització perquè parla en nom d'aquesta i és la seva imatge. Per a aquest paper, haurem d'escollir algú que conegui a fons l'organització, el seu sector i que transmeti confiança i coneixement i tingui capacitat discursiva. No importa tant el càrrec que ocupi la persona escollida (normalment s'atorga al de major càrrec) com que tingui les qualitats per exercir la funció. Hi ha molts exemples de bons portaveus, tant en política (Barack Obama, Pablo Iglesias) com en el món del futbol (Pep Guardiola) i del cinema (Irene Passola); però també n'hi ha que són tot el contrari (Ana Botella).

6 El format: Roda de premsa? El format per arribar als mitjans dependrà dels objectius i del pressupost. Pot anar des d'una simple nota de premsa fins a una acció més complexa com una convocatòria de mitjans. Hem de pensar què convé més al nostre client pel tipus de projecte però també què interessarà més als mitjans, tenint en compte el seu tempo, agenda i interessos. No hi ha dubte que una convocatòria aconsegueix major repercussió encara que també és el que comporta més risc si no fructifica. És convenient per tant pensar-ho bé i tenir en compte que tot el que es pugui comunicar amb una nota de premsa, millor no fer-ho amb una convocatòria. Tot i així, de vegades s'opta per aquesta última opció per una qüestió d'escenificació del moment més que informativa. Un exemple: la reconciliació d'Abacus i del Gremi de Llibreters de Catalunya després d'anys de litigis als tribunals. 

La convocatòria té més repercussió

7 On? El lloc. Si organitzem una convocatòria de mitjans, hem d'escollir un lloc que reuneixi les condicions adequades per als periodistes. Una bona sala de premsa és aquella que està bn sonoritzada, compta amb un rac per als micròfons dels periodistes, equip d'imatge, espai suficient, etc. Un bon exemple: la sala de premsa del Departament de Cultura, a la Rambla de Barcelona. Quant a les qüestions logístiques, tindrem en compte aspectes com si caldrà projector, l'ordre de les intervencions, el protocol. És recomanable fer un guió de l'acte per no improvisar.  

 8 L'element humà. És importantíssim treballar el tema dels contactes amb els mitjans i els periodistes, i aprofitar qualsevol ocasió per cultivar la nostra relació personal amb ells i poder alhora augmentar la nostra base de dades. Moltes vegades és aquesta relació personal la que pot marcar la diferència entre l'èxit i fracàs d'una convocatòria. Hem d'afrontar la relació amb els mitjans amb la mentalitat de col·laborar: els necessitem però ells també a nosaltres ja que els podem proporcionar continguts interessants per a la seva audiència. 

El contacte amb els mitjans, vital.

9 No és imprescindible comunicar. No és imprescindible apostar per la comunicació encara que la majoria d'empreses que l'han incorporat obtenen resultats positius. L'estratègia de no comunicar pot donar també els seus fruits. Un exemple: el de l'escriptora catalana Marta Rojals que no es deixa fotografiar i només concedeix entrevistes per internet; malgrat això, el seu segon llibre, “L'altra”, va ser el tercer més venut per Sant Jordi. També adopta la mateixa tàctica l'escriptor Albert Sánchez Pinyol que tampoc signa llibres ni concedeix entrevista per Sant Jordi i, en canvi, és un dels autors catalans més reconeguts.  

10 Valoració final. Després de la campaya, hi ha d'haver un moment de pausa per a la valoració del treball, per determinar els resultats i veure què es pot millorar de cara a futurs projectes. S'han assolit els objectius? Quina és la percepció del client? Està satisfet? Com s'ha recollit en general el missatge per part dels mitjans? És una part del procés tan necessària com la planificació inicial. 

                   

Vols aparèixer als mitjans? from Eudald Aymerich Jou