Networking, perdre la por al fracàs i les xarxes socials

Rosaura Alastruey va parlar dels beneficis del networking a Granollers.

Si una cosa bona ens ha portat aquesta maleïda crisi, el final de la qual ningú és capaç de pronosticar, és que ens ha fet posar les piles a tots. Sense excepció. Parlo per experiència pròpia: ara més que mai vull-necessito estar al dia de totes les noves tendències i canvis com a periodista i especialista en comunicació corporativa, per oferir serveis que puguin interessar als meus clients, guanyar visibilitat o senzillament trencar amb determinades inèrcies que no em porten enlloc. Però, el meu cas és un de tants. Un exemple: sessió de networking a Can Licus de Tona, organitzada pel Servei de Promoció Econòmica i Ocupació Osona Sud aquest mes passat, a la qual acudeixo junt amb una quinzena d'empreses i professionals més de perfils diversos (comunicació, informàtica, disseny, interiorisme, formació, impremta, robòtica...). La crisi, com confessem alguns, ens ha obligat a sortir al carrer a buscar clients, a formar-nos per estar al dia i no donar l'esquena a la revolució digital, a adoptar noves maneres de comunicar-nos i donar-nos a conèixer. Un punt en comú: hi ha més necessitats de trobar clients que proveïdors, més ganes d'explicar que d'escoltar. La intenció dels organitzadors és bona perquè provoca contactes dels quals pot sortir un client o un proveïdor, però l'heterodòxia de les empreses i professionals presents és un handicap perquè això passi. Al final surto amb una quinzena de targetes a les mans, la majoria molt convencionals, als propietaris dels quals els envio el butlletí de tardor de Monmar Comunicació, pensant que poden estar interessats en alguna de les promocions del nostre cinquè aniversari. De moment, cap resposta. Surto amb la idea que la fórmula de fer networking (la creació d'una xarxa de contactes ja sigui a través de la xarxa o bé en sessions presencials on podem conèixer altres empreses i professionals) en parelles potser no és la millor, perquè, per falta de temps, hi ha gent a la qual no pots conèixer, i també que requereix un espai gran i preparat perquè si no és així el soroll dificulta la comunicació i que l'experiència es desenvolupi amb normalitat, com ens va passar a nosaltres. 

Albert Riba va aconsellar fer el cv fracassional per perdre la por al fracàs.

De networking també va parlar Rosaura Alastruey (@rosauralastruey), experta en el tema en una xerrada organitzada pel Centre Tecnològic i Universitari de Granollers. Va repassar-ne les virtuts, perills i els principals webs per dur-lo a terme. Va dir coses interessants, com que el networking no serveix per vendre (al menys en principi), que val la pena tenir un 'connector' a la teva xarxa, és a dir, algú que sigui referent, i que s'han de tenir contactes fins i tot a l'infern. Coses, totes elles, no per òbvies menys importants. En la mateixa jornada, vaig tenir l'oportunitat d'escoltar a Albert Riba (@albertriba), empresari, formador i col·laborador de mitjans com Ràdio 4 i RAC 1, del qual em quedo amb el seu sentit de l'humor i la manera d'interactuar amb el públic. Riba va parlar de com vèncer la por al fracàs, començant per reconèixer els seus, de fracassos, i va donar eines per crear-se el currículum fracassional amb les nostres pífies en els negocis. De tot plegat, en vull fer dues objeccions: la primera, que, com ja vaig dir a la jornada, el networking està sobrevalorat i es confon la quantitat dels contactes amb la seva qualitat (tinc un amic que té milers d'amics a les xarxes socials però està sense feina); i que el contacte personal segueix sent primordial a l'hora de donar-se a conèixer, generar confiança i fer clients; el networking en pot ser un complement però no un substitut. Per altra banda, Riba va explicar que el seu soci, Ramon Costa (@ramoncosta), a qui vaig tenir l'oportunitat d'escoltar en una sessió sobre recursos 2.0 per aempreses a Terrassa, té càncer i ho ha donat a conèixer a les xarxes socials com una manera de sentir-se acompanyat en la seva lluita contra la malaltia.

No vull acabar aquest post sense parlar de Santi Rius (@santirius), formador i evangalitzador 2.0 (dels molts que n'han sorgit els últims anys), que va fer una xerrada a Rubí sobre el benefici de les xarxes socials a l'empresa a la qual vaig anar, promoguda per l'Oficina de Serveis a l'Empresa del'Ajuntament de Rubí i pel Fòrum Cecot Rubí. Res de nou o més aviat poc: Rius va mencionar el predomini de Facebook, l'ús creixent de Twitter i Pinterest, la importància que pot tenir Youtube a les empreses com a canal de comunicació, les xarxes socials més importants a països com la Xina, etc. A banda de tot això, que ja hem pogut sentir a altres llocs, sí que vaig trobar interessants els seus consells en el camp del màrqueting i la venda, i que ens animés a canviar de rutines professionals per experimentar diferents punts de vista i resultats. “El nostre client no ens comprarà matalassos, ens comprarà el fet de descansar bé”, i és per aquí que cal enfocar les accions de promoció.  Potser pot resultar una evidència per alguns però, a mi, m'ha fet obrir els ulls en l'enfoc d'una campanya que estic duent a terme.